L’Ajuntament de Manresa compra a La Caixa la seva part de la Fàbrica Nova, on té previst ubicar un projecte universitari

La presentació de l'adquisició s'ha fet aquest migdia a l'interior del recinte amb la presència de la majoria de regidors del govern i dels grups a l'oposició, així com tècnics de l'Ajuntament i representants de la UPC, entre els quals el seu director, Pere Palà, i d'associacions de veïns properes a l'antic complex fabril.

L'alcalde Marc Aloy, que ha liderat l'acord amb La Caixa i que ja en el seu dia va afirmar que remuntar aquest "gegant adormit", com l'ha definit, era la seva "obsessió", ha dit que el d'avui "és el primer pas perquè la Fàbrica Nova sigui el gran motor d'aquesta ciutat". Ha avançat que en el ple municipal del proper dia 18 d'aquest mes es portarà a aprovació l'acord amb La Caixa a través d'InmoCaixa. Ha dit que l'entesa és fruit de moltes hores de treball i ha destacat el canvi de model d'un complex que havia d'esdevenir un gran centre comercial amb milers de metres quadrats a un projecte municipal que té per objectiu generar coneixement i innovació i que tindrà un gran parc al costat dels usos universitaris. Entre els agraïments que ha fet n'hi ha hagut un per a InmoCaixa "per avenir-se a negociar".

El regidor d'Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López, ha repassat tots els elements positius que aporta la compra de la Fàbrica Nova per part de l'Ajuntament. Entre d'altres, ha destacat que suposa posar en valor un edifici d'una gran importància patrimonial que, ha remarcat Aloy, està en molt bon estat i, per tant, tindrà un paper cabdal en el nou projecte. L'exalcalde i actual regidor d'Hisenda, Valentí Junyent, ha subratllat que "si ens hem pogut endeutar és perquè tenim unes finances sanejades que ens permeten anar a buscar crèdit a fora".

Andrés Rojo, regidor de Ciutadans, ha celebrat que la crisi aturés el projecte de convertir la Fàbrica Nova en un gran centre comercial i el gir cap als usos universitaris del projecte. Apostar per l'ensenyament, ha assegurat, és "apostar pel cavall guanyador". Ha expressat el desig que "la gent de la UPC prioritzi el projecte" i ha recordat que per tirar-lo endavant cal "el compromís de la Generalitat".

Per part seva, Roser Alegre, regidora de Fem Manresa, també ha celebrat que la Fàbrica Nova es desencalli per fi i que ho faci amb un projecte adreçat als joves i que servirà per dinamitzar els barris de l'entorn.

Felip González, regidor del PSC, ha definit la compra com "un acte de fe" i ha reconegut que el paper de l'oposició ha estat mínim i ha consistit a comprovar que sigui una adquisició que té sentit. Ha recordat que iniciar l'actual campus de la FUB a les Bases de Manresa, en temps de l'alcalde socialista Jordi Valls, també va ser un acte de fe del qual, ara, n'està recollint els fruits la ciutat. Ha avançat que a l'entorn del dia 22 se signarà l'acord amb la UPC per tirar endavant el projecte universitari que coliderarà la universitat politècnica.

Abans de les fotografies d'un matí en què tot han estat somriures sota les mascaretes i satisfacció, a la pregunta d'aquest diari, Aloy ha situat en tres mandats mínim el que trigarà a fer-se realitat del tot el projecte que donarà vida a la Fàbrica Nova. Per fi.

La compra inclou 21.400 m2

InmoCaixa, amb qui ha fet tractes l’Ajuntament, és una empresa que pertany al 100% a la societat holding d’inversions no cotitzada CriteriaCaixa, que gestiona el patrimoni de la Fundació Bancària La Caixa. En total, la compra inclou 21.400 m2, que corresponen a quatre finques, en una de les quals és on hi ha la nau central de la Fàbrica Nova. Cots i Claret hi té 4.600 m2 per fer-hi dos blocs d’habitatges de 96 pisos cadascun, i el Banc de Sabadell, 2.300 m2 més d’una edificació de la qual ja hi ha feta una part dels fonaments també amb cabuda per a 96 habitatges.

Dins la història de la Fàbrica Nova, la notícia donada avui per l’Ajuntament marca un abans i un després importantíssim a vint anys d’intents fallits per desencallar una peça cabdal per reactivar un sector molt estratègic de Manresa. La millora urbanística de l’entorn que s’ha fet els darrers anys -pagada en bona part per La Caixa a través de les càrregues d’urbanització- ha fet encara més evident que el complex situat entre l’avinguda de Bertrand i Serra, la carretera del Pont de Vilomara i el carrer d’Ignasi Domènech no es podia passar vint anys més aturat.

La pesentació de l'acord amb La Caixa s'ha celebrat a l'interior del recinte Oscar Bayona

L'antiga operació per dotar l’espai que va ocupar fins al 1989 el complex tèxtil Bertrand i Serra de 430 habitatges, una part dels quals de protecció oficial; un aparcament subterrani per a 1.300 vehicles, una superfície comercial de fins a 16.000 m2 i un parc central de 40.000 m2 -inicialment també hi havia previst un pavelló poliesportiu- ha estat una de les més accidentades i plenes d’alts i baixos de les que s’han bastit mai a Manresa. Hi ha tingut molt a veure la crisi del 2008, que va irrompre just quan havia de començar a prendre forma el projecte concretat el 2004.

El 14 de gener del 2004 hi va haver un acord entre l’Ajuntament i la promotora immobiliària Sacresa, que el 1999 havia comprat una part dels terrenys abandonats de la Fàbrica Nova (l’altra la va comprar la constructora manresana Cots i Claret), que incloïa construir 420 pisos, una torre de 14 plantes, amb un hotel i oficines, un parc urbà, un aparcament amb 900 places a banda de 600 més per donar servei als habitatges del sector, una pista poliesportiva, dues grans places a banda i banda de l’edifici principal de la Fàbrica Nova, 10.000 m2 d’espai comercial de venta i 16.000 m2 d’espai de serveis per encabir cafeteries i restaurants, entre d’altres. Es va presentar com un acord històric, i ho era.

Tot plegat es va xifrar en una inversió de 90 milions d’euros. El conveni es va portar a aprovació al ple del dilluns a sobre, on va aconseguir el suport de tots els grups llevat del PP, que es va abstenir. Tirar endavant el projecte va suposar variar els paràmetres del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per fer quadrar l’operació: rebaixar del 50 al 20% el percentatge dels pisos protegits (de 210 a 85) i renunciar a la meitat de la nau central conservada per donar-li usos públics.

A partir d’aquí, es va aturar tot. Pel camí, hi han hagut diversos canvis de mans de la propietat. Així, el 2008 la part que havia comprat Sacresa va passar a ser propietat de la filial immobiliària de La Caixa (Servihabitat XXI SA, ara InmoCaixa) i el 2014 el Banc de Sabadell es va quedar 2.300 m2 de la part de Cots i Claret.

La cronologia

• 1989: el complex tèxtil Bertrand i Serra va tancar les seves portes després d’una lenta agonia. Havia arribat a donar feina a 3.000 persones simultàniament.
• 1995: la Seguretat Social posa a subhasta la Fàbrica Nova per eixugar els deutes que té. El preu és de 3.700 milions de pessetes (22,2 milions d’euros).
• 1999: l’empresa constructora de Manresa Cots i Claret i la immobiliària Sacresa compren els terrenys abandonats. En total, 60.000 m2.
• Gener del 2004: el ple de l’Ajuntament de Manresa aprova el conveni entre Sacresa, Cots i Claret i el propi consistori per executar l’operació urbanística. A final d’any es presenta el projecte als consells de districte.
• Març del 2005: es defineix el calendari de l’operació. Primer, es construiran 420 habitatges i un aparcament subterrani per a 900 vehicles. Després, un gran complex comercial i un parc central de quatre hectàrees.
• Octubre del 2005: comença l’enderroc de Fàbrica Nova. Se celebra un acte simbòlic amb els treballadors de l’antic complex i un cop de mall de les autoritats i empreses promotores a la terrassa de la Torre de l’Amo, que representa l’inici de la recuperació del recinte industrial tèxtil més important de la ciutat.
• Gener del 2006: acaben les obres d’enderroc amb la demolició de totes les naus que conformaven el complex de la Fàbrica Nova, tret de la central, que es manté dempeus per reconvertir-la en un equipament comercial.
• Maig del 2006: s’engega una campanya ciutadana per evitar que els promotors de l’obra «desfigurin» la nau tèxtil de l’any 1925.
• Agost del 2006: comencen els preparatius per renovar i ampliar el col·lector del Torrent de Sant Ignasi que passa per sota de la Fàbrica Nova i que ha d’enllaçar amb el de Sant Joan d’en Coll. Un any més tard s’acaben els treballs relacionats amb el clavegueram.
• Agost del 2007: les obres del complex de la Fàbrica Nova fa setmanes que estan aturades, publica Regió7. Els promotors diuen que s’acceleraran passat l’estiu.
• Octubre del 2007: anuncien l’ampliació de l’aparcament, que passarà a tenir 400 places més, de 900 fa el salt a 1.300.
• Juny del 2008: les obres fa mesos que no avancen. Promotors i Ajuntament demanen que la superfície comercial s’ampliï de 10.000 metres quadrats fins a 13.000, notícia que no agrada a la UBIC ni a Pimec de la Catalunya central. La Cambra de Comerç de Manresa ho defensa.
• Setembre del 2008: comencen a fer voladures per construir el pàrquing subterrani. Poc després, però, s’aturen.
• Octubre del 2008: amb les obres paralitzades, la Fàbrica Nova canvia de mans. La família Sanahuja, propietària de Sacresa, es ven les accions a Servihabitat XXI SA, filial immobiliària de La Caixa, per 42 milions d’euros. Una part dels terrenys segueixen sent propietat de la manresana Cots i Claret.
• Juny del 2009: l’Ajuntament i Servihabitat anuncien, després de reunir-se, que caldrà reformular tot el projecte.
• Novembre del 2009: es fan treballs mínims de dignificació i consolidació de la nau central per evitar que es degradi, i també a tot l’entorn. El més visible d’aquests treballs són les lones exteriors.
• Abril del 2010: Servihabitat anuncia que aposta per la Fàbrica Nova i que les obres podrien començar abans de final d’any.
• Març del 2011: el que es coneix del nou projecte urbanístic per a la Fàbrica Nova introdueix canvis com passar de 13.000 a 16.000 m2 l’espai destinat a equipaments comercials, entre d’altres.
• Febrer del 2012: 40 mesos després del canvi de mans de la Fàbrica Nova, les obres que van quedar interrompudes no s’han reprès i el termini de tornar-les a engegar abans d’acabar el 2010 queda àmpliament superat.
• Juny del 2012: l’Associació de Veïns de la Sagrada Família denuncia que el toll d’aigua que es forma a l’interior del solar és un focus d’insalubritat. L’Ajuntament n’obre expedient disciplinari.
• Agost del 2013: Servihabitat, immobiliària de La Caixa, reacciona als expedients disciplinaris que li ha obert l’Ajuntament per la manca de manteniment al recinte amb petites actuacions com substituir la tanca metàl·lica per un mur de totxos de formigó, desbrossar el solar i posar remei al toll d’aigua que hi ha al mig.
• Setembre del 2013: La Caixa, que fa cinc anys que es va quedar una part de la Fàbrica Nova, ven el 51% de Servihabitat -la seva filial immobiliària- al Texas Pacífic Group, però deixa clar que en cap cas es desentén de la Fàbrica Nova.
• Novembre del 2014: Criteria Caixa (societat d’inversions que gestiona el patrimoni de la Fundació La Caixa) i l’Ajuntament de Manresa signen un conveni, que serà gestionat per Servihabitat, per transformar profundament l’entorn de la Via de Sant Ignasi amb les càrregues urbanístiques de l’operació de la Fàbrica Nova.
• Desembre del 2014: el Banc de Sabadell entra en l’operació de la Fàbrica Nova després de tancar una dació en pagament per un terreny de 2.300 m2 propietat de la manresana Cots i Claret, on tenia previst construir un bloc per a 96 habitatges, del qual en va executar bona part dels fonaments, que suposen una mica més del 10% de l’obra. El terreny entra a formar part de la cartera immobiliària de Solvia, la filial de l’entitat financera especialitzada en aquesta activitat. Cots i Claret continua tenint una part de terreny al recinte.
• Abril del 2015: el ple municipal vota unànimement a favor d’aprovar inicialment la modificació del pla general en l’àmbit de la Fàbrica Nova per tal que La Caixa no hagi de fer un pavelló sinó que destini els diners a relligar el sector amb el centre de la ciutat, millorant les vies de connexió i l’entorn.
• Juliol del 2016: el ple de l’Ajuntament de Manresa aprova el pla d’etapes de l’operació de la Fàbrica Nova. Sota l’aparença d’un tràmit s’oficialitza que la totalitat de l’operació ha d’estar enllestida el 2024; el gran parc central, la superfície comercial i les edificacions públiques i privades.
• Febrer del 2018: les càrregues d’urbanització de l’operació de la Fàbrica Nova superen els 12 milions d’euros. Són els diners que els propietaris de terreny -La Caixa, l’empresa Cots i Claret i el Banc de Sabadell- han d’invertir en millora de l’espai públic.
• Juliol del 2018: CaixaBank traspassa al fons dels Estats Units Lone Star el 80% del seu negoci immobiliari, però dins d’aquesta macrooperació no hi entra la Fàbrica Nova de Manresa, que continua a mans de Criteria Caixa.
• Març del 2019: L’Ajuntament i Criteria Caixa lliguen una permuta que facilita que el govern municipal pugui tirar endavant la construcció d’habitatge protegit i l’empresa del grup bancari l’aparcament subterrani a la Fàbrica Nova. El que es permuta és una part d’una finca propietat de La Caixa, que passa a l’Ajuntament, a canvi del dret del banc a explotar com a pàrquing durant 75 anys el subsòl de tres finques municipals.
• Setembre del 2019: comença l’actuació d’urbanització entre les piscines municipals i la carretera del Pont de Vilomara amb una durada d’un any i mig i un pressupost de 3,3 milions, 2,7 dels quals aporta La Caixa, mentre que la resta se’ls reparteixen l’Ajuntament i els veïns a parts iguals. La primera fase inclou fer treballs a dins del recinte de la Fàbrica Nova per guanyar espai per enllaçar l’avinguda de Bertrand i Serra amb el carrer de Sant Joan d’en Coll. Després de molts anys, hi torna a entrar la maquinària. A més, s’habiliten 86 places per aparcar al recinte per compensar les que s’han perdut al carrer per les obres.
• Octubre del 2019: les obres per ampliar l’avinguda de Bertrand i Serra inclouen l’enderroc de la porta del complex fabril i d’una part del mur perimetral.
• Febrer del 2020: fan un nou mur, amb una part de reixat, al perímetre de la Fàbrica Nova per separar-la de l’espai públic, un cop ja s’ha acabat la part dins del recinte per guanyar espai per poder connectar l’avinguda de Bertrand i Serra amb el carrer de Sant Joan d’en Coll.
• Octubre del 2020: l’Ajuntament i la Caixa negocien replantejar l’operació de la Fàbrica Nova de Manresa. L’alcalde, Marc Aloy, declara a Regió7 que després de 15 anys sense que s’hagi pogut executar l’operació com està plantejada cal «un cop de timó» perquè «ni la ciutat ni els propietaris privats ens podem permetre el luxe de passar 15 anys més així». Es treballa en un acord que permeti «preservar no només les façanes sinó l’edifici sencer i que els 10.000 metres quadrats tinguin un ús com més públic millor», diu Aloy.
• Agost del 2021: L’alcalde Marc Aloy afirma en l’entrevista a Regio7 per l’especial festa major que «Jo ja vaig dir que Fàbrica Nova seria la meva gran obsessió. I ho continua sent. Treballarem incansablement per trobar una solució. Perquè té un potencial enorme de transformació, de generar un nou centre de la ciutat, amb un parc».