EL MANIFEST:
Avui, dia 25 de novembre, tornem a sortir al carrer per expressar rebuig per la violència masclista que patim en el nostre dia a dia, derivada de l’estructura patriarcal, que l’empara i la promou per mantenir la subordinació de les dones. En el què portem d’any, 25 dones i dues criatures han estat assassinades en el context de la violència masclista als Països Catalans. Malauradament, som conscients que aquesta xifra anirà augmentant fins a final d’any. Però, avui no només assenyalem els feminicidis, sinó tota la violència patriarcal, la discriminació i la desigualtat que priven les dones de viure vides dignes de ser viscudes. Assenyalem el sistema patriarcal, un sistema d’opressió que ha normalitzat la violència de gènere com a eina de reafirmació de poder de l’home cis, però també el capitalisme i l’ordre racial i colonial, que colpegen amb triple força les dones treballadores, migrades i racialitzades. Estem acostumades a viure escenes de violència de gènere, que sovint tenim tan normalitzades que es silencien i s’invisibilitzen: les constants agressions que patim en ambients de festa, com tocaments sense consentiment, altres podrien ser crits pel carrer, comentaris sobre el nostre cos, pressió estètica, comentaris masclistes per part de companys, violacions per part de la teva parella, sexualització del nostre cos, etc. Però també la llei d’estrangeria, la manca d’accés a l’habitatge o la revictimització institucional, que encadenen les dones a seguir suportant situacions de violència. Se’ns ensenya a ser submises, educades, pacients, conciliadores i complaents. Així doncs, ens acostumem des de ben petites a haver d’aguantar agressions, insults i humiliacions. Després de tot això, se’ns culpabilitza de totes les agressions que patim, fent recaure la responsabilitat en nosaltres en comptes de l’agressor. Durant molts anys hem callat per totes les repercussions que tenia assenyalar una agressió, a un agressor. Molts cops hem callat per tot el que comportava trencar amb l’ordre establert i en comptes d’acceptar la violència que patíem i abaixar el cap, rebel·lar-nos en contra dels nostres agressors. Però ja no volem callar més, volem trencar aquest silenci que esdevé part de l’entramat del patriarcat. Ens volien aïllades, separades i callades. Però ens trobaran organitzades, juntes i fortes per lluitar contra aquest sistema que ens assassina. Denunciem un sistema judicial patriarcal on un cop més la violència masclista es fa visible. Un sistema judicial que és còmplice de les agressions, violacions i assassinats que patim. Estem fartes de jutges masclistes i misògins que qüestionen les agressions i violentin a les agredides. Ens deixen ben clar que per a ells, les nostres vides valen ben poc. Volem assenyalar als agressors, als seus còmplices i al sistema patriarcal com a responsables de la violència masclista i, per tant, com a responsables dels assassinats, violacions i agressions. Contra la violència masclista, passem a l’ofensiva!