El rànquing de supercentenaris que actualitza periòdicament el Gerontology Research Group situa dues manresanes entre les vuit persones de més edat de Catalunya i les trenta de l’Estat espanyol. Es tracta d’Antònia Llanes Aiguadé i Filomena Penina Tomàs, totes dues amb 109 anys d’edat.

En el rànquing estatal, Antònia Llanes ocupa la posició dinovena i Filomena Penina la trentena.

I tota aquesta diferència per nou mesos i divuit dies entre les dates de naixement.

Pel que fa a Catalunya, Antònia Llanes és la quarta persona de més edat resident al país en l’actualitat i Filomena Penina és la vuitena.

Tenint en compte que hi ha supercentenàries catalanes que no han nascut al país, Antònia Llanes és la segona persona nascuda a Catalunya més longeva de l’Estat.

La iaia dels Comtals només té una persona nascuda a Catalunya per sobre d’ella al rànquing de supercentenaris de l’Estat espanyol. Es tracta de Josefa Aragonès Mayoral, nascuda el 5 d’octubre de 1911.

El rànquing estatal l’encapçala Maria Branyas Morera, nascuda el 4 de març de 1907 als Estats Units i resident a San Francisco fins que la família va decidir tornar i establir-se a Girona.

Amb més edat que Antònia Llanes també figura Pilar Sánchez Rodríguez, del 23 de maig de 1911, nascuda a La Rioja i resident a Catalunya.

El rànquing de supercentenaris Arxiu

Antònia Llanes va néixer a Vilanova de Bellpuig, a la comarca del Pla d’Urgell. La segona de quatre germans, un home i tres dones. Recorda la infantesa jugant amb els seus germans. Va anar a estudi fins que als 7 anys va començar a treballar.

La seva primera feina va ser a la fàbrica de caramels del poble. Amb la majoria d’edat van anar amb la família a viure a Monistrol de Montserrat, on va entrar a treballar en una fàbrica tèxtil. Just quan va esclatar la guerra civil, el seu pare va morir a Barcelona per una infecció als intestins i el seu germà, l’únic home que quedava, va allistar-se a l’exèrcit, a la marina. De sobte i en plena guerra, es van quedar a casa les tres germanes amb la mare.

Al principi no van passar gana perquè tenien conills, però amb el pas dels mesos es van haver d’espavilar. Durant els trajectes a Lleida recorda que es trobava gent morta per la carretera i això li feia molta por i l’entristia. Els moments més difícils van ser durant els bombardejos que les van fer fugir a unes coves de Montserrat.

Pocs anys després d’acabar la guerra, van anar a viure al barri dels Comtals de Manresa, on va treballar com a aspiadora en una fàbrica tèxtil.

Hi va conèixer l’encarregat, que va acabar sent el seu marit. Als 31 anys es va casar i l’any següent va tenir la seva primera filla, Maria del Carme, i després van venir dos fills més.

Tant ella com el seu marit eren persones molt treballadores i no van poder gaudir de vacances. A vegades els fills els cuidaven veïns de la colònia mentre treballaven, però quan no podien se’ls emportava a la fàbrica, els posava sota a màquina i s’adormien.

El moment més dur de la seva vida va ser la pèrdua del seu marit. Els millors: el naixement dels seus tres fills.

Filomena Penina va néixer a Berga i des de ben petita va viure a la Valldan. La petita de tres germanes, no recorda gaires jocs a casa seva perquè molt aviat va començar a treballar cuidant vaques, però sí la mort de la seva mare. Amb l’arribada de la guerra civil, van anar a viure a Puig-reig per estar més segurs. Als 27 anys va decidir anar a buscar feina a Manresa. Va obrir el bar Caracas amb el seu segon marit i entre els clients famosos que van passar durant els anys que va regentar l’establiment recorda amb carinyo l’estada del còmic i cantant Torrebruno.

L’any que es va enfonsar el Titànic i....

El 1912, l’any de naixement de les manresanes Antònia Llanes i Filomena Penina, és recordat per l’enfonsament del Titànic, que realitzava el seu viatge inaugural des de Southampton a Nova York transportant 2.200 persones. Altres fets destacats d’aquell any va ser assassinat José Canalejas, que era el president del govern espanyol, amb un atemptat a la Porta del Sol de Madrid. A Milwaukee, Wisconsin, Theodore Roosevelt va sobreviure a un atemptat després de rebre una bala al pit. L’explorador britànic Robert F. Scott va arribar al Pol Sud, un mes després de que ho fes el noruec Roald Amundsen, però l’expedició li va costar la vida a ell i els altres quatre membres.