«No us despisteu que hi ha molta gent», deia un pare als seus dos fills ahir al migdia al mig de la Fira de l’Aixada. Efectivament. La gent es va tornar a fer seus els carrers del Centre Històric durant la mostra medieval. Com també va passar dissabte. Ahir, però, amb el convenciment, per part dels organitzadors i dels membres de la Taula de Coordinació Artística, que els canvis que s’hi han introduït aquest any han rebut l’aprovat dels visitants. En global les novetats es mantindran de cara a una nova edició. Serà la que farà 26.
«Esperem que sigui la primera ja sense pandèmia», deia Tàtels Pérez, de l’organització artística. Pel volum de gent que va treure el cap a la fira –era difícil passar per alguns carrers que menen cap a la plaça Major com el Sobrerroca o el Sant Miquel–, semblava que aquest cap de setmana ja no hi havia pandèmia. Només les mascaretes, i no tothom en duia, feien pensar que encara no s’ha acabat del tot.
L’Aixada d’aquest any, la del retorn després que l’any passat s’hagués de suspendre per la covid, ha estat la de la renovació. Hi ha hagut més representacions al carrer i més dinàmiques, més personatges femenins i, sobretot, un espectacle central a la plaça Major amb un nou guió, nous personatges i un gran escenari al mig.
Escenari central
«La valoració que fem de la nova Aixada és molt positiva», reflexionava Pérez. «Hi ha hagut canvis per millorar, com l’escenari central a la plaça Major, que ens ha agradat molt i al públic també. Ens han arribat bones impressions». També hi haurà coses «a ajustar de cara a properes edicions. Són coses més internes de funcionament, de noves propostes d’entitats o d’espais».
Al Puigmercadal, que aquest any s’estrenava com a plaça de l’Aixada, no hi havia gaire ambient, igual que a la plaça Gispert. No hi havia continuïtat amb la fira central i costava que la gent hi fes cap. Sigui com sigui, «estem molt contents i teníem clar que era la primera edició de molts canvis», segons Pérez. I afegia que, de fet, «cada any es van tocant coses per anar-ho ajustant tot». Si hi ha canvis «serà per sumar, no pas per tirar enrere».
Pérez també destacava la gran afluència de públic que ha tingut l’Aixada del retorn. «No recordo cap dissabte al matí amb tanta gent a la fira». És un senyal que la gent «tenia ganes de sortir, de Fira de l’Aixada i de retrobar-nos».
Més de 300 persones d’una trentena d’entitats diferents han fet possible una fira que enguany ha comptat amb 180 parades al carrer, bàsicament de productes artesanals i la majoria del ram de l’alimentació. Paco Núñez és de la Llagosta. Tenia una parada de coques i pastisseria al carrer Sobrerroca. «Anem i venim cada dia perquè el nostre producte és del dia». Ahir explicava que hi ha hagut molt ambient, però que «costa vendre. Ho acabarem fent». A prop, una parada d’embotits de la Vall d’en Bas, la Garrotxa. Tot i que no paraven d’atendre gent també opinaven el mateix. «Per què hi ha tantes parades de coques i embotits?». Perquè tenen requesta, van respondre. «Però no estem de costat, i no crec que ens fem mal una a l’altra».
400 entrepans en un dia
La Taverna de la Fira que els geganters de Manresa paren cada any a la plaça Major és una altra de les parades obligades de la Fira de l’Aixada. Dissabte van servir més de 400 entrepans i 60 litres de vi calent, «que ens el fem nosaltres». Es va acabar. Ahir preveien superar aquestes xifres. La presidenta dels geganters, Núria Giralt, explicava que muntar la taverna «és una feinada impressionant». Els diners que en treuen són per a l’entitat. «Les subvencions no arriben per a res».
El comerç del Centre Històric tenia ahir obert per aprofitar el reclam de la fira. Efecte col·lateral. Els del ram de l’hoteleria estaven satisfets. És el cas d’Aida Escabías, del restaurant Laida. «Podríem dir que hem tornat a xifres d’abans de la covid. Hem hagut de dir no a molta gent».
Vestir a tothom
Totalment amagada del públic però imprescindible, igual que els tècnics que fan possible l’Aixada, Maria Jesús Isart cosia, desfeia i tornava a cosir els vestits dels personatges de l’Aixada. És la responsable del vestuari. Tret del d’entitats que ja en tenen de propi com els esbarts, «la resta passa per les meves mans». Fa més d’un mes que va començar a lliurar roba als actors de la fira. En acabat l’haurà de recollir, dur-la a la tintoreria i tenir-la a punt per a l’any vinent.
L’edifici del Coro de Sant Josep, una fira intensa sense públic
L’edifici conegut popularment amb el nom de Coro de Sant Josep, al carrer Na Bastardes de Manresa, viu intensament la fira. Però sense públic. És on fan cap tots els personatges principals dels espectacles de la mostra medieval. Abans de la covid s’hi concentraven tots els actors. Aquest any s’han repartit en diferents punts.
Els actors hi han passat per vestir-se, maquillar-se i preparar-se les escenes. Hi havia coses per picar, fer passar la gana i els nervis, i quan alguns dels actors arribaven o sortien per representar una escena, tot eren aplaudiments, crits d’ànims o el típic missatge del món del teatre: «molta merda». També es repassaven alguns detalls, com mostra la imatge.
