El 68% de les atencions al servei LGTBI de Manresa el 2021 van ser a persones trans

Ahir es va commemorar el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, promogut l’any 2009 per l’activista transgènere de Michigan Rachel Crandall. El terme transgènere fa referència a la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

El 2019, al SAI LGTBI a Manresa -també n’hi ha un al Bages que atén al consell comarcal- hi van anar 47 persones i es van fer 78 visites, un 40% de les quals relacionades directament amb persones trans o amb processos de trànsit, percentatge que el 2020 es va incrementar fins al 71%. L’any passat el que es va disparar és la xifra de les persones ateses: 91. Es van fer 144 visites, el 68% de les quals amb persones trans o per temes relacionats amb el seu trànsit.

Maria Majà Vives, tècnica del SAI LGTBI, creu que l’increment de persones que han utilitzat el servei durant el 2021 «té força a veure amb el fet que és un servei cada vegada més conegut» i que, «per tant, les persones que tenen necessitats relacionades amb la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (DASIG) s’hi adrecen més». A banda, «el fet que la DASIG cada vegada sigui més visible i més normalitzada socialment i també els drets i llibertats més reconeguts legalment, dona peu a noves demandes que es poden acompanyar també des del SAI».

L’important percentatge de les atencions a persones trans queda reflectit en les principals demandes que arriben al servei, encapçalades per la petició d’informació del trànsit a nivell legal i l’acompanyament a nivell mèdic i en relació amb l’entorn social i la família. També, d’acompanyament/suport de caràcter psicològic i de formació/tallers i materials per treballar la DASIG, sobretot amb infants i joves. En tres anys s’han triplicat aquests tallers a centres educatius de la ciutat. A més, s’han fet 31 cursos a personal de l’administració pública que han arribat a 388 persones.

Grup de Transfamílies del Bages

Des dels dos SAI, el de Manresa i el del Bages, s’ha impulsat el Grup de Transfamílies del Bages per compartir experiències i vivències al voltant dels processos de trànsit que han viscut. El formen unes deu famílies fixes i altres que hi participen de forma esporàdica i es troben l’últim divendres de cada mes a la Casa Flors Sirera de Manresa, si bé algunes trobades les mouen d’ubicació.

Juntament amb aquestes accions, també en l’àmbit de l’Ajuntament, l’any passat es va crear el Punt d’Atenció laboral LGTBI; s’ha incorporat la casella del nom sentit (el nom amb què s’identifica la persona trans) i l’opció no binària en tots els formularis i documentació, i s’ha iniciat la senyalització no binària d’almenys un lavabo als equipaments municipals.

Per a Cristina Cruz Mas, regidora de Feminismes i LGTBI, tot i que el canvi des del 2017 és exponencial perquè, abans, «no s’havia fet pràcticament res sobre polítiques LGTBI», «si ho comparem amb les ciutats que porten més anys treballant-hi, ens queda encara camí per recórrer». Posa com a exemple, que «hi ha alguna acció que ens ha quedat per fer a causa de la covid, que ens va limitar molt. Per exemple, la promoció d’espais de trobada per a persones adultes del col·lectiu LGTBI, un espai que ha de ser també un pont entre les persones d’entitats i col·lectius LGTBI i administració. Ho vam poder tirar endavant amb gent jove, però ens va quedar per fer al grup d’adults».

La regidora Cruz també cita «accions adreçades a les persones LGTBI migrades i a les persones grans. I treballar més la visibilització dels nous models familiars. Ho farem en el proper pla».