El 68% de les atencions al servei LGTBI de Manresa el 2021 van ser a persones trans

Una de les principals demandes és la informació per fer el trànsit legal i també mèdic

La tècnica Maria Majà i la regidora Cristina Cruz, ahir  | AJM

La tècnica Maria Majà i la regidora Cristina Cruz, ahir | AJM / Gemma Camps. Manresa

Gemma Camps

Gemma Camps

En els tres anys que fa que funciona, el Servei d’Atenció Integral LGTBI de Manresa ha atès un total de 182 persones i ha realitzat 324 visites. Es va posar en marxa el 20 de novembre de 2018 per oferir atenció, informació i assessorament, sobretot, a les persones LGTBI, als seus familiars i a les entitats i professionals que hi tracten. De les atencions fetes destaca que moltes estan relacionades amb persones trans o en procés de trànsit. L’any passat, un 68%. Hi van passar 91 persones, més del doble que els dos anys anteriors.

Ahir es va commemorar el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, promogut l’any 2009 per l’activista transgènere de Michigan Rachel Crandall. El terme transgènere fa referència a la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

El 2019, al SAI LGTBI a Manresa -també n’hi ha un al Bages que atén al consell comarcal- hi van anar 47 persones i es van fer 78 visites, un 40% de les quals relacionades directament amb persones trans o amb processos de trànsit, percentatge que el 2020 es va incrementar fins al 71%. L’any passat el que es va disparar és la xifra de les persones ateses: 91. Es van fer 144 visites, el 68% de les quals amb persones trans o per temes relacionats amb el seu trànsit.

Maria Majà Vives, tècnica del SAI LGTBI, creu que l’increment de persones que han utilitzat el servei durant el 2021 «té força a veure amb el fet que és un servei cada vegada més conegut» i que, «per tant, les persones que tenen necessitats relacionades amb la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (DASIG) s’hi adrecen més». A banda, «el fet que la DASIG cada vegada sigui més visible i més normalitzada socialment i també els drets i llibertats més reconeguts legalment, dona peu a noves demandes que es poden acompanyar també des del SAI».

L’important percentatge de les atencions a persones trans queda reflectit en les principals demandes que arriben al servei, encapçalades per la petició d’informació del trànsit a nivell legal i l’acompanyament a nivell mèdic i en relació amb l’entorn social i la família. També, d’acompanyament/suport de caràcter psicològic i de formació/tallers i materials per treballar la DASIG, sobretot amb infants i joves. En tres anys s’han triplicat aquests tallers a centres educatius de la ciutat. A més, s’han fet 31 cursos a personal de l’administració pública que han arribat a 388 persones.

Grup de Transfamílies del Bages

Des dels dos SAI, el de Manresa i el del Bages, s’ha impulsat el Grup de Transfamílies del Bages per compartir experiències i vivències al voltant dels processos de trànsit que han viscut. El formen unes deu famílies fixes i altres que hi participen de forma esporàdica i es troben l’últim divendres de cada mes a la Casa Flors Sirera de Manresa, si bé algunes trobades les mouen d’ubicació.

Juntament amb aquestes accions, també en l’àmbit de l’Ajuntament, l’any passat es va crear el Punt d’Atenció laboral LGTBI; s’ha incorporat la casella del nom sentit (el nom amb què s’identifica la persona trans) i l’opció no binària en tots els formularis i documentació, i s’ha iniciat la senyalització no binària d’almenys un lavabo als equipaments municipals.

Per a Cristina Cruz Mas, regidora de Feminismes i LGTBI, tot i que el canvi des del 2017 és exponencial perquè, abans, «no s’havia fet pràcticament res sobre polítiques LGTBI», «si ho comparem amb les ciutats que porten més anys treballant-hi, ens queda encara camí per recórrer». Posa com a exemple, que «hi ha alguna acció que ens ha quedat per fer a causa de la covid, que ens va limitar molt. Per exemple, la promoció d’espais de trobada per a persones adultes del col·lectiu LGTBI, un espai que ha de ser també un pont entre les persones d’entitats i col·lectius LGTBI i administració. Ho vam poder tirar endavant amb gent jove, però ens va quedar per fer al grup d’adults».

La regidora Cruz també cita «accions adreçades a les persones LGTBI migrades i a les persones grans. I treballar més la visibilització dels nous models familiars. Ho farem en el proper pla».

[object Object]

La Unitat de Trànsit del CAP Bages de Manresa, que presta assistència a la Regió Sanitària de la Catalunya central, es va posar en marxa a finals de juny de l’any passat. Des de llavors i fins el febrer d’aquest any ha atès 109 persones, segons va afirmar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en una visita al Bages . Quan va entrar en servei la previsió era fer una quarantena de primeres visites el primer any. La majoria les persones que s’hi van adreçar tenien entre 15 i 35 anys.

La Unitat de Trànsit atén en tot allò que faci falta a les persones trans en la transició d’un gènere cap el gènere sentit. És a la tercera planta del CAP Bages, on ja hi ha la Unitat d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), un servei que gestionen l’Institut Català de la Salut i la Fundació Althaia, igual que la Unitat de Trànsit. En els dos casos amb el lideratge del Servei Català de la Salut.

La cita es pot sol·licitar per correu electrònic. Es fa un acompanyament a l’usuari que pot ser psicològic, mèdic o social. Si hi ha tractament quirúrgic es deriva a Barcelona.

Des del 2018 fins que es va posar en marxa la Unitat de Trànsit a Manresa, un centenar de persones trans de la Catalunya central van ser ateses en primeres visites a Barcelona.