Un petit opuscle amb mig centenar de fotografies antigues i vivències veïnals desplegades al llarg de 32 pàgines ha tingut un gran impacte al cor dels que viuen o han viscut al barri manresà de la Carretera de Santpedor.

El llibret ha implicat equipaments, comerços i entitats de tot el barri, i també l’alumnat de l’Institut Pius Font i Quer. La iniciativa és fruit del projecte Recordes?, del Pla de Desenvolupament Comunitari de la FAVM, que rep el suport de l’Ajuntament de Manresa.

Escrit per Francesc Comas Closas i Anna Villegas Pascual té com a punt de partida una recerca històrica sobre el local de l’associació veïnal que, ubicat al número 188-192, havia estat escola i, també, espai de culte.

L’Escola Nostra Senyora de Montserrat, els caps de setmana feia d’església del barri.

Comas i Villegas expliquen que són moltes les persones que encara hi reconeixen les classes i el pati del centre educatiu en els espais actuals. El projecte va sobrepassar les parets del local veïnal per abraçar tot el barri mitjançant fotografies i testimonis que recordaven temps passats.

El llibret narra com el creixement del barri s’ha anat produint majoritàriament a base d’ocupar camps de regadiu.

Ignasi Solernou recorda que «on hi ha ara el carrer Sèquia hi passava un ramal i tot eren camps. Hi havia una caseta i l’aigua hi passava per sota. A l’altra banda, el meu avi i el meu pare hi tenien l’hort».

Precisament la Sèquia és un dels trets diferencials d’un barri que va ser d’horts i hortolans i on s’hi van construir els dipòsits de reserva d’aigua de la ciutat, tant els vells com els nous. S’hi van fer fonts que eren ressurgències de la mateixa Sèquia i molts carrers es van planificar seguint l’antiga traça de recs.

Una canonada d’aigua de la Sèquia la portava a l’estació de ferrocarrils de Manresa-Alta per subministrar-ne a les màquines de vapor.

Al començament del segle XX, tota la zona de la Carretera de Santpedor estava molt poc edificada. A les cases de pagesos i obrers es va anar afegint indústria i magatzems. Glòria Aquillué recorda que a la fàbrica de l’Alcoholera «hi anàvem a buscar esperit de vi amb el meu pare. La recordo molt gran i entraves en un despatx per comprar-ho».

A la plaça Mallorca es va fer el segon parc infantil públic de la ciutat, el 1963, el primer va ser el de plaça Espanya. El creixement d’aquests anys va posar les bases per a la creació de la parròquia de Sant Pere Apòstol. La ciutat creixia cap al nord i les grans urbanitzacions de les Bases i la Parada l’han configurat com el més poblat de Manresa amb més de tretze mil habitants.