L’Andrea és d’Argentina. La Gimena d’Uruguai. Passen uns dies de vacances a Barcelona i, sense saber ben bé com ni per què, ahir van anar a parar a Manresa. I a Manresa es van quedar embadalides davant el frontal florentí que des de divendres es pot veure, restaurat, en una de les capelles laterals de la basílica de la Seu . El brodat medieval, una peça pràcticament única, va viure ahir la seva primera missa de diumenge al seu nou destí.
Va ser una cerimònia especial. Al temple s’hi van aplegar unes 400 persones de la pastoral d’immigració de les diòcesis de Barcelona. A més a més es va celebrar el Dia de la Seu com cada segon diumenge d’octubre per commemorar l’inici de les obres de la basílica i les Jornades Europees del Patrimoni, amb la qual cosa l’accés al temple i a totes les instal·lacions era lliure. Tot plegat va fer que hi hagués molt moviment de visitants tot el matí a la basílica. Respectuosos sempre amb la cerimònia religiosa que va començar a les 11 del matí i que durar gairebé dues hores.
Molts dels visitants es palplantaven irremeiablement davant el frontal florentí. Per la seva espectacularitat, per la seva lluminositat i, senzillament, perquè crida l’atenció. Tant durant l’ofici com sobretot després. N’hi ha que hi van fer cap expressament per contemplar un frontal medieval que ja coneixien i que volien tornar a veure un cop restaurat. És el cas de la Rosa i la Carme, de Manresa. «Ja l’havíem vist abans, però estava en un lloc molt fúnebre i tancat en un armari». «És una preciositat», comentava una dona mentre l’admirava.
El Dídac, d’Artés, també el coneixia. «Abans feia una mica de llàstima. Han fet una bona feina de restauració. Ho haurien d’haver fet abans». Una pega: «hi faltaria més llum» per poder observar més detalls, «però suposo que ja ho han pensat i que deu ser perquè no es faci malbé». El qui fou president dels Amics de la Seu, Lluís Guerrero, també es va apropar a la basílica per veure’l. No havia tingut ocasió de fer-ho. «És una preciositat», va exclamar. «Feia anys que anàvem al darrere de la restauració perquè tothom en pogués gaudir. I ha arribat».
Entre els que s’hi van acostar també hi havia un professional del Departament de Cultura per veure com havia quedat, i l’arquitecte especialista en l’època medieval Jaume Espinalt. Espinalt no descarta que el dibuix del frontal sobre el qual es va brodar la peça sigui de l’artista italià Giotto, fet que el convertiria en el brodat més valuós del món. Actualment competeix amb un que es conserva a la galeria dels Uffizzi a Florència.
També hi va haver gent que no l’havia vist mai ni en sabia de la seva existència. «No n’havia sentit a parlar mai», va explicar la Carme, d’Igualada. Es va escapar a Manresa per visitar la Seu i el carrer del Balç. «És una llàstima que hagi estat amagat tot aquest temps». Va trobar estrany que una peça com el frontal no s’exhibeixi al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tampoc no n’havia sentit a parlar el Diego, de Navarcles. «No sé com era abans, però ara és molt maco». Ni tampoc no en sabien res l’Andrea i la Gimena. «Nosaltres tenim poc més de 200 anys d’història com a país. Això que teniu aquí és magnífic», van afirmar.
Més de 400 persones d’Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica assisteixen a l’ofici de la basílica de la Seu
J.M. Manresa
Amb un llarg aplaudiment va acabar ahir l’ofici religiós que es va celebrar al migdia a la basílica de la Seu. Un fet gens habitual. Ahir, però, va ser un dia especial. La basílica manresana va reunir més de 400 persones de la pastoral d’immigració de diverses diòcesis de Barcelona. Hi havia gent de diversos països asiàtics com Xina i Filipines, d’Amèrica Llatina i de Guinea i Ghana. Cada any fan una trobada, i ahir la van fer a Manresa. Després de missa, presidida pel prevere del bisbat de Vic Jordi Castellet, van fer un dinar al parc de l’Agulla.
Castellet els va donar la benvinguda a Catalunya i es va referir als passos que s’estan fent per restaurar la Seu –la segona catedral del bisbat de Vic, va dir–, l’orgue i ara el frontal florentí. «És una mostra de la història que ens pertany com a ciutat i com a església», va assegurar.
