"Ja sabia, ja, que quelcom no rutllava"

«Ja sabia, ja, que quelcom no rutllava», explica el conegut manresà adoptiu Lou Hevly al seu llibre «El meu encontre amb el Parkinson» que ha publicat recentment. Explica què és la malaltia, com hi va topar i com va reaccionar. També hi relata records de joventut, com el seu primer viatge amb moto de Seattle a San Francisco, o com va conèixer, actuant al carrer, a la mare del famós músic i productor Quincy Jones.

Hevly ha explicat a Regió7 que el van diagnosticar el 2015, però que un parell o tres d’anys abans ja tenia símptomes com un lleuger tremolor a la mà dreta. «També tenia tendència a fer cara de badoc quan estava mirant la tele. Un dia el meu nebot em va dir que semblava que estava a la parra». Però va anar tirant. «Pensava que era l’edat». Tot i que «mai no havia estat res de l’altre món tocant la guitarra», la pua li va començar a caure cada dos per tres. I «pel que fa al clarinet que, mal m’està de dir-ho, abans tocava molt bé, ara em sortien més galls que notes», relata al llibre. Sí que recorda que cap el 2005 o 2006, va perdre l’olfacte. «Jo pensava que havia sigut un constipat i no li vaig donar importància, però és possible que fos un primer senyal».

Comenta que no recorda què li va passar pel cap quan li van comunicar el diagnòstic. «Fa estralls a la memòria». També en parla al llibre, de la memòria. Com quan explica que va arribar el dia que s’ho apuntava tot a l’agenda, però que llavors s’oblidava de consultar-la. Confessa que «més gran que la meva por de perdre la mobilitat és la por de repapiejar, de tornar-me dement». És un dels molts pensaments que ha deixat escrits.

Reflexiona que ara per ara «no estic bé del tot, però puc fer vida normal. Em puc vestir i estar sol a casa. Encara no hem de tenir un cuidador i de moment no he tingut cap problema».