«La Mediterrània s'ha convertit en una olla de residus»

Manu San Félix és un dels biòlegs marins més coneguts de tots els que treballen en el camp de la posidònia a Espanya. La seva tasca i les seves denúncies han revelat la magnitud del problema.

Quin és l'estat de salut de la Mediterrània?

Doncs és com si un va al metge, es fa una analítica i li diuen que té el colesterol pels núvols. O fa alguna cosa o en qualsevol moment tindrà un episodi cardíac. La Mediter-rània està així, en un moment crucial. Si ens deixem portar, no vull ni pensar com estarà d'aquí a deu anys.

Quines són les principals amenaces?

La pèrdua de qualitat de l'aigua: estem tirant aigua al mar sense depurar o insuficientment depurada des de l'1 de gener fins al 31 de desembre. La segona amenaça és la sobrepesca. No cal ser biòleg per adonar-se'n, n'hi ha prou de parlar amb els pescadors d'ara i amb els seus avis. Estan desapareixent els peixos grans, hem matat el 99,9% dels taurons de la Mediterrània. Quant fa que no veiem un mero de 35 o 40 quilos?

Però vostè és bastant crític amb les zones marines protegides...

Les reserves que tenim no són reserves marines i internacionalment no estan reconegudes com a tals. Això ho diu molt clarament Enric Sala, actual referència mundial en conservació marina: «Les reserves marines a Espanya són de paper i per omplir els formularis europeus». Una reserva és on no deixes pescar, ara només està prohibida la pesca submarina. Cada dia faig immersions i hi ha menys peixos, diguin el que diguin.

I el canvi climàtic té a veure amb tots aquests processos?

Evidentment. Quan jo vaig arribar a Formentera, el 1992, recordo perfectament que l'aigua en ple estiu estava a 25 graus. Durant els dos últims anys ha estat a 29 graus, i fins als 15 metres de profunditat. Estem escalfant el mar. S'ha convertit en una olla en la qual tirem residus, que és l'ambient somiat per bacteris i virus. Després ens preguntem per què moren les nacres, les morenes o les aus marines...

I la presència dels plàstics que inunden platges i mars?

És un problema monumental, s'ha presentat de forma sobtada. Hi ha microplàstics a tota l'aigua mineral. És un problema enorme, però crec que se solucionarà de forma més ràpida, perquè la societat està reaccionant d'una manera molt important. A més, apareixen normatives per anar eliminat l'ús de plàstics i s'investiguen alternatives; en un termini d'un any o dos apareixeran substituts.