La biodiversitat oceànica s’enfronta a innombrables riscos coneguts, com ara el canvi climàtic, l’acidificació i la contaminació marina. La humanitat està tractant de reduir tots aquests impactes, però de moment amb un èxit molt desigual. A més a més, d’aquí a cinc o deu anys sorgiran nous perills per a la vida marina que fins ara gairebé no existien. Tenint tot això en compte, un equip d’investigadors internacionals liderats per la Universitat de Cambridge ha elaborat una llista amb els 15 problemes que tindran un efecte significatiu sobre la vida marina ja en la pròxima dècada.
«La identificació primerenca d’aquests problemes i els seus possibles impactes en la biodiversitat marina i costanera permetran abordar els desafiaments als quals s’enfronten els ecosistemes des de diferents punts de vista», fa ressaltar James Herbert-Read, coautor d’aquest article publicat a Nature Ecology & Evolution.
1 - Incendis forestals
El canvi climàtic és al darrere de l’augment del nombre d’incendis forestals i, malgrat que es declaren en terra, també tenen efectes en el medi marí. A més de diòxid de carboni, aquests incendis emeten aerosols i partícules amb diferents elements químics, com ara el nitrogen, el fòsfor i traces de metalls com el coure, el plom i el ferro. Els vents i les pluges posteriors poden transportar tots aquests materials a llargues distàncies i acabar dipositant-los als ecosistemes marins. Els grans incendis forestals que hi va haver a Austràlia l’any 2020, per exemple, van desencadenar una floració exacerbada de fitoplàncton a l’Antàrtic, cosa que va provocar la mort de peixos i invertebrats.
2 - Enfosquiment costaner
La llum és essencial per al bon funcionament dels ecosistemes costaners, però l’oceà és cada vegada més fosc. L’escalfament global, la contaminació marina, les tempestes i el desglaç poden enterbolir l’aigua, així que atenuen la llum que arriba als ecosistemes. De manera moderada i limitada, apagar la llum a les costes pot arribar a ser positiu, perquè, per exemple, limita que els coralls i els esculls es blanquegin. Però si passa sovint i en molts llocs alhora, pot causar un estrès degeneratiu amb alteracions permanents per als ecosistemes.
3 - Contaminació per metalls
Encara que des de fa moltes dècades hi ha una regulació estricta sobre els contaminants amb contingut en metalls, aquests materials són molt esmunyedissos. Els metalls arriben a romandre en els sediments durant moltíssim temps per l’arrossegament continu de tempestes o de les activitats pesqueres. Però el problema va molt més enllà, perquè l’acidificació marina, que és provocada pel canvi climàtic, augmenta l’absorció i toxicitat dels metalls en l’aigua de mar i els sediments, cosa que tindrà conseqüències en la fauna marina.
4 - L’equador es ‘buida’ de biodiversitat
L’augment de temperatures està convertint algunes parts de l’oceà en llocs cada vegada més inhòspits. Les espècies s’estan desplaçant cap als pols, on les temperatures són més agradables. I si bé les que viuen en latituds mitjanes i altes poden ser reemplaçades per espècies de regions més càlides, a les zones climàtiques més caloroses, com les regions equatorials, no hi ha reemplaçament fàcil, perquè les que hi viuen ja són les espècies més tolerants a la calor. És probable que les comunitats ecològiques que emergeixin a l’Equador no siguin tan resistents com les seves antecessores, i això posarà en escac el paper biològic de tot l’ecosistema.
5 - Menor valor nutricional dels peixos
Els efectes continus del canvi climàtic incideixen en la producció d’àcids grassos essencials per part del fitoplàncton. La calor és inversament proporcional a la quantitat d’àcids grassos essencials (entre aquests l’Omega-3) que el plàncton pot arribar a crear. Els canvis en aquesta producció podrien tenir un efecte papallona en el contingut de nutrients de les espècies que se n’alimenten, per la qual cosa tindria conseqüències tant per als depredadors marins com per a la salut humana.
6 - El nou mercat del col·lagen
El col·lagen és un bé cada vegada amb més demanda per a aplicacions en cosmètica, farmàcia o biomedicina. Aquesta cursa pel col·lagen també ha impulsat la recerca de noves fonts d’explotació, i els organismes marins són una de les millors alternatives. Tanmateix, això pot disparar la pesca massiva. Hi ha diverses espècies que poden subministrar col·lagen (esponges, meduses i taurons), però la forma més sostenible, segons els científics, seria utilitzar desaprofitaments de la indústria pesquera (per exemple, pell, ossos i retalls) que, a més, podria contribuir a l’economia blava i circular.
7 - Nous productes marins ‘de luxe’
El consum de peces marines de luxe ha trobat un nou producte: les bufetes natatòries de peix. Aquest òrgan que permet als peixos surar (també coneguda com a fauces del peix) té una demanda creixent i al mercat ja es cotitza per 46.000 dòlars el quilo. Els científics creuen que aquesta tendència és perillosa, perquè la recerca de bufetes natatòries sense control pot encoratjar la sobreexplotació pesquera, així com l’ús de tècniques perjudicials per al medi ambient, com les xarxes d’arrossegament.
8 - Impacte de la pesca profunda
La preocupació per la seguretat alimentària mundial ha portat molts països a intentar pescar més enllà del normal. En les profunditats mesopelàgiques (compreses entre els 200 i els 1.000 metres) habiten tot tipus de peixos que mai han estat explotats o consumits, com els petits peixos llanterna. De fet, els peixos de la zona mesopelàgica no són aptes per al consum humà, però podrien proporcionar farina de peix per a l’aqüicultura o utilitzar-se com a fertilitzants. El problema és que aquests animals tenen un paper fonamental en el cicle del carboni, fins al punt que són els responsables de transportar el CO₂ que es diposita a les aigües superficials per atrapar-lo a les profunditats junt amb els seus excrements. L’eliminació massiva de peixos mesopelàgics podria interrompre una de les vies més importants de segrest de carboni.
9 - Extracció de liti del mar
La demanda de bateries, inclosos els vehicles elèctrics, probablement conduirà a una demanda de liti que serà més de cinc vegades el seu nivell actual el 2030. Si bé les concentracions són relativament baixes a l’aigua de mar, algunes piscines de salmorra en aigües profundes es consideren grans reserves de liti. Per tant, hi ha possibilitats que es converteixin en punts d’extracció habituals. Però aquestes piscines de salmorra probablement acullen moltes espècies endèmiques que, probablement, ni tan sols s’han identificat encara.
10 - Noves infraestructures marines
El món ha proposat noves infraestructures assentades al mar, com parcs eòlics marins, per poder donar resposta a les creixents necessitats energètiques sense dependre dels combustibles fòssils. L’objectiu és continuar generant beneficis i donar cobertura a la demanda energètica de la humanitat, optimitzant l’espai i minimitzant els impactes ambientals. No obstant això, no és tan senzill. La falta d’un marc normatiu comú de gestió i avaluació ambiental genera dubtes entre els científics sobre el possible impacte d’aquestes infraestructures a llarg termini tant en la biodiversitat com en els recursos pesquers.
11 - Ciutats marines flotants
El concepte de ciutats marines flotants està a punt si es fes realitat a les illes Maldives. El principal avantatge d’aquestes urbs sobre el mar és que permetrà donar estabilitat residencial a milers de famílies malgrat la pujada del nivell del mar. Encara que el seu disseny està concebut per adaptar-se als ecosistemes marins sense causar-los un mal irreparable, els científics creuen que les seves connexions a terra també podrien facilitar la propagació d’espècies invasores.
12 - Contaminació per energies verdes
La transició cap a les energies verdes és l’única manera de pal·liar l’escalfament global. Però l’augment de l’ús de vehicles elèctrics portarà un increment de la demanda de bateries, que començarà a créixer un 10% l’any. El problema està en el fet que les bateries dels vehicles elèctrics no se solen reciclar com a residus nocius, malgrat que hi ha el risc que emetin uns certs elements tòxics durant el seu cicle de vida. Aquests elements poden acabar en gran part en el medi marí.
13 - Seguint la fauna més profunda
Els científics coneixen a la perfecció el comportament de les espècies marines que emergeixen de tant en tant a la superfície. No obstant això, les que viuen a les profunditats i mai emergeixen són unes completes desconegudes. Però això està a punt de canviar. El MIT (Institut Tecnològic de Massachussetts) ha desenvolupat un sistema de GPS submarí que permet el seguiment d’aquests esmunyedissos animals dels fons marins amb una precisió de centímetres. No obstant això, darrere d’aquesta nova tecnologia hi ha encara problemes sense resoldre, com l’impacte que tindrà en el comportament dels animals.
14 - Robots ‘tous’ que arribaran al mar
Els robots tous (anomenats així perquè fan servir materials flexibles que s’inspiren en organismes vius) podrien arribar a molta més profunditat que els robots rígids que hi ha en l’actualitat. Aquests artefactes, de tipus científic o comercial, podran ajudar a recolllir mostres en aigües profundes, però també es corre el risc que alliberin contaminants i deixalles en aquests entorns inexplorats. A més, els mateixos robots tous també podrien ser ingerits per espècies depredadores que els confonguin amb preses naturals.
15 - Nous materials biodegradables
Els nous materials biodegradables en via d’aparició sembla que són la resposta a la contaminació per plàstics mundial. Però, tal com expliquen els científics, molts d’aquests polímers utilitzats no han estat avaluats correctament per conèixer la seva toxicitat ni el seu cicle de vida. És per aquest motiu que encara es desconeix l’efecte a llarg termini i a gran escala que pot tenir en el medi natural l’ús de materials biodegradables per a diferents productes, com la roba. Ja s’ha vist que algunes microfibres naturals tenen més toxicitat que les plàstiques quan són consumides per peixos.
