L’Ajuntament de Calders haurà de procedir, definitivament, a l’enderroc de la polèmica antena de telecomunicacions que hi ha situada al capdamunt de la urbanització de la Guàrdia i que actualment és propietat d’Orange. D’aquesta manera es donarà compliment a una sentència que el TSJC ja va dictar a final de l’any passat ordenant-ne el desmantellament per considerar que la instal·lació vulnera la legalitat urbanística, i que ara ja és ferma després que el Tribunal Suprem no hagi admès a tràmit el recurs de cassació que la companyia Orange va presentar en contra d’aquella resolució.
En la desestimació del recurs, el Suprem argumenta que aquest «incompleix les exigències» que requereix l’escrit de preparació per «falta de fonamentació suficient» i per «carència d’un interès cassacional objectiu per a la formulació de jurisprudència». Com a conseqüència, es desprèn la fermesa de l’ordre d’enderroc i desmantellament dictada al desembre per la sentència del TSJC, que indicava executar-la «en el termini dels dos mesos següents al de la fermesa de la resolució» que s’ha donat ara.
Davant d’això, «tenim clar que l’executarem», assegurava ahir a aquest diari l’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, si bé apuntava que l’Ajuntament esperarà a rebre la resolució oficial per part dels Tribunals «que encara no ens han comunicat formalment», i aleshores «veurem com ho afrontem».
Un litigi que ve de lluny
La sentència del TSJC que ara s’ha refermat respon a un recurs que Orange (i al qual es va adherir el consistori) ja havia presentat contra una sentència anterior, del 2018, aleshores dictada pel jutjat contenciós administratiu, en què ja s’ordenava el desmantellament de l’antena situada en una ubicació no prevista en el POUM. L’origen d’aquests litigis es remunta al 2017, quan veïns de la zona van recórrer a la via judicial després que l’Ajuntament va desestimar la petició que van fer al consistori perquè iniciés un expedient de protecció de la legalitat urbanística d’aquesta instal·lació, atès que s’havia ubicat en un sòl que no admetia aquest ús.
En la seva resolució, i en favor de l’apel·lació dels veïns, la sentència del TSJC argumenta que «éssent evident que l’Ajuntament tenia l’obligació d’incoar i resoldre un expedient de protecció de la legalitat urbanística i ordenar l’enderroc de tan patent il·legal i il·legalitzable instal·lació, es va limitar a una peculiaríssima adaptació del pla [d’ordenació municipal] a la indicada Llei [Llei General de Telecomunicacions] sense tràmit, contingut, ni finalitat».
En aquest sentit, el tribunal considera que l’Ajuntament va tirar pel dret en la instal·lació i posada en funcionament de l’antena, i per tot plegat, li ordena «que prengui les disposicions oportunes per al seu enderroc i desmantellament», en el termini de dos mesos des que la resolució es consideri ferma.
De fet, la resolució judicial posa fi a unes diferències que van més enllà d’aquests darrers litigis, i que Ajuntament i veïns pràcticament mantenen des que l’antena es va instal·lar al parc del Grau de la urbanització de la Guàrdia l’any 1999. I és que l’any 2002, aquesta instal·lació ja es va desmuntar en compliment d’una primera sentència judicial motivada per un contenciós administratiu que aleshores van imposar veïns de la Guàrdia. Però més tard es va tornar a muntar i ha anat emetent amb períodes intermitents, i d’uns anys ençà, de forma definitiva.
