El Mundial del VAR, el primer en què la tecnologia va rectificar errors arbitrals, va coronar a una selecció francesa més pràctica que vistosa, que va saber com sobreviure en un torneig que es va quedar aviat sense les seves grans estrelles.
Va ser una Copa del Món amb gust de Eurocopa, per la primerenca dimissió del futbol africà, la pobra actuació asiàtica -de la qual tan sols es salva Japó- i el desastre americà.
Del futbol sud-americà tan sols es pot rescatar la bona imatge donada per Perú, malgrat que no li va servir per traspassar l'etapa inicial, i la resistència d'Uruguai i Colòmbia, que van treure el cap per la CONMEBOL, tot i que van trobar a faltar en excés a Edinson Cavani i James Rodríguez al moment decisiu.
Messi, Cristiano, Neymar ... les predictibles estrelles van anar caient en cascada per a alegria d'Antoine Griezmann, Kylian Mbappé i de l'esperit de supervivència croat, amb Luka Modric -el millor del torneig amb gairebé 33 anys- al capdavant.
Messi va deixar un gran gol davant Nigèria, Cristiano un espectacular començament amb un "hat trick" contra Espanya i de Neymar només es recordaran les seves simulacions, carn de "memes" i de debat permanent al llarg del torneig.
