09 de agost de 2018
09.08.2018

Cerdanya capicua

«La Cerdanya viu una paradoxa contradictòria en la gestió de l'entorn natural en ser de les comarques capdavanteres en gestió forestal i de les de la cua pel que fa a la gestió de residus»

08.08.2018 | 23:38

Des des mitjan dècada passada la Cerdanya s'ha anat convertint en la comarca capdavantera al país en l'ús de la biomassa com a combustible per escalfar edificis.

Des de les primeres calderes instal·lades a Alp, primer els ajuntaments i institucions i després els veïns han vist en la biomassa un recurs propi sostenible i respectuós amb el medi ambient. Tant és així que l'aposta per aquest model ha anat creixent i des de l'any 2010 la Generalitat utilitza la Cerdanya com a paradigma a seguir per altres comarques i hi envia els tècnics per anar exportant el model. Després d'Alp s'hi van sumar altres ajuntaments com Ger, Montellà i Martinet, Bellver i Puigcerdà. I després també hotels com el del Lago o comunitats de veïns, com ara una d'Age que escalfa tots els habitatges del bloc amb fusta de l'entorn. Tothom a la vall s'ha convençut dels avantatges per a la gestió dels boscos propis que la fusta sobrant s'utilizi per escalfar els edificis. El sistema permet reduir la factura energètica al voltant del 50% respecte d'altres combustibles, crea ocupació al territori, el seu preu no està subjecte a les fluctuacions del mercat internacional i és respectuós amb el planeta quant a sistema de quilòmetre zero. Tot aquest consens se'n va en orris, però, quan el debat es trasllada a la gestió dels residus. En aquest àmbit, la Cerdanya passa de ser comarca capdavantera a comarca cuera. Des de fa anys la vall és de les comarques que menys reciclen al país, i la que ho fa menys del Pirineu, amb la paradoxa que la veïna Alt Urgell és de les que millor ho fan. La Cerdanya no assoleix ni el 20% de la brossa separada, quan la mitjana nacional se situa al voltant del 40%. En alguna ocasió camions de fracció orgànica que han sortit de Puigcerdà han estat retornats de la planta de tractament perquè hi havia de tot. Alguns polítics locals han atribuït aquesta situació a la gran presència de segones residències i al factor turístic, però hi ha territoris amb un escenari similar al cerdà com ara el Pallars Sobirà, que assoleix un índex de recollida selectiva del 45%. Pobles petits com Meranges o Bolvir han fet una passa endavant, però encara estan sols. Des de l'estiu passat la comarca envia a cremar el rebuig al forn incinerador d'Andorra, assumint una incineració que no té el consens ecologista. Qualsevol pot fer l'experiment. Obri un contenidor de rebuig de la Cerdanya i hi veurà el que es crema al cor del Pirineu. I així va fent la Cerdanya, escalfant edificis de manera sostenible i, en canvi, escampant la brossa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema