Dimarts al vespre, en veure que a casa s´havien esgotat algunes existències alimentàries, vam anar a comprar a una nova botiga que s´havia obert a la carretera de Vic, de Manresa. De fet, era l´única botiga oberta durant la Diada. L´empleat era pakistanès. Entre altres aliments, vam comprar síndria. En preguntar-li si era bona, ens va respondre que si no ho era, l´endemà ens tornaria el doble del que ens va costar. No ho va haver de fer. Era boníssima.
Aquest estiu, quan no aconseguia recarregar el mòbil vaig anar a Movistar a Palafrugell. Em van dir que ells eren una oficina comercial i que havia d´anar a una botiga de pakis a la cantonada. De seguida van veure el problema i em van dir que en tres dies estaria arreglat. Van demanar-me el nom, DNI, direcció i data de naixement. Vaig deixar el meu mòbil, que és com deixar la meva eina professional, agenda inclosa, i al cap de tres dies hi vaig tornar. Tot arreglat. Vint euros. Hauria pagat més. De fet, estar tres dies sense mòbil té la seva part positiva. Aconsegueixes desconnectar bastant. M´explica un amic que un cop va preguntar a uns botiguers pakistanesos quan feien vacances i la resposta va ser: «Mai. No he creuat mig món per anar-me´n de vacances».
Hi ha tant debat sobre horaris comercials i com gestionar l´oferta en el món d´Internet que no ens adonem del més important: qui l´encerta, guanya. I l´encerta el que sap respondre a la demanda del client en el moment oportú. Oferir un bon servei i un bon producte, oferir confiança, ser educat, voler treballar quan faci falta, això són els fets diferencials. Aquest estiu m´han pres el pèl en algun establiment de pagès: síndries podrides, préssecs sense gust, preus escandalosos. Qui ho fa malament, si no s´espavila, acabarà sense compradors.
