No ha pogut ser. El govern de coalició de l'esquerra, que segons totes les enquestes era la preferida per la majoria de la ciutadania, ha estat fallit.
Personalment, més enllà de la frustració, em produeix molta tristesa que les esquerres no hagin estat capaces de posar-se d'acord.
Les maneres i formes del PSOE amb filtracions interessades i -sembla- manipulades del document amb les propostes d'Unidas Podemos, la desqualificació des del primer dia de Pablo Iglesias. Un PSOE que ha dedicat més esforços a convèncer la dreta perquè li proporcioni la investidura que a fer possible un pacte amb el partit situat a la seva esquerra. Un PSOE que ha tornat a posar Catalunya com a excusa. De fet i com a resum, a cada proposta d'UP hem topat amb una excusa del PSOE.
I el més trist, fer córrer la brama que l'única cosa que importa a l'esquerra alternativa són les cadires.
Arribades fins aquí, el nostre espai polític també hauria de fer autocrítica, fer el mateix que el PSOE esbombant la negociació no s'hauria d'haver produït. Cal menys exposició mediàtica i més discreció. Sense discreció es produeixen les interferències i es debilita la confiança en l'altre, i sense confiança no és possible construir res, menys encara un acord polític i de govern que no s'ha donat mai a l'Estat fruit del bipartidisme -que alguns creuen encara possible- imperant des de fa 40 anys.
La trencadissa ha estat molt gran però crec que, majoritàriament a la gent d'esquerres, no ens interessa ja de qui és «la culpa» -aquest concepte tan cristià. Ens importa si serà possible tornar a la casella de sortida. Crec que sí, si hi ha voluntat. Sí, si es deixa de culpabilitzar i ambdues parts actuen amb responsabilitat.
Esperem que el PSOE, com a partit amb més escons, prengui l'actitud responsable de voler tornar a la taula de negociacions i no tornar-nos a dur a unes eleccions, i ho faci amb respecte i atenent a la proporcionalitat de l'aliat amb qui ha de pactar.
I a Unides Podem i les confluències que sí que tenen la voluntat inequívoca de fer un projecte progressista, cal demanar-los que facilitin l'escenari de negociació per arribar a un bon acord al setembre.
Perquè, o és això, o l'esquerra haurà demostrat que no és digna de posar-hi la confiança que ha rebut de les urnes. Amb tot el que això significa: un tripartit de dretes esperant recollir les restes del naufragi.
Tinc la certesa que per part d'UP no quedarà.
