Els nens perduts, la campaneta, els pirates, els indis existeixen en el món de Peter Pan, el nen que no vol créixer ideat per l'escriptor escocès James Matthew Barrie, el 1904. Són també els companys de jocs de la Maria, que es passa les tardes jugant a Peter Pan amb el seu avi, tal com planteja la companyia lleidatana Festuc Teatre al seu espectacle Adéu Peter Pan, reconegut amb el Premi Fetén 2019 al millor espai escènic, amb el guardó de la 21a Fira de Teatre de Castella i Lleó al millor espectacle infantil, candidat als Premis Max 2019 en categoria infantil, juvenil i familiar i finalista al Premi Xarxa Alcover de la 30a Mostra d'Igualada.

A Adéu Peter Pan el lideratge és femení: és la Maria qui agafa el rol de Peter Pan per comandar els nens perduts, rescatar els indis, lluitar contra els pirates... i fer que els nens d'avui en dia tornin a creure en les fades. Per què a vegades sembla que els pares volem que els nens creixin abans d'hora (i ens els traiem de sobre amb una pantalleta)? Per què no trobem (prou) temps per jugar amb ells? Per què ens molesta (a vegades) la seva curiositat (aquella deliciosa cantarella infantil de «i per què, i per què, i per què?)? Per què no incentivem (molt més) la seva imaginació? Si les ganes de jugar, la curiositat i la imaginació de la mainada ens durés per sempre... tot seria diferent! Potser (i dic potser, tot i tenir-ne la certesa) no hi hauria ningú que s'atrevís a dir que cal demanar «permís» per rescatar de les onades les persones que s'arrisquen per viure millor.

La Maria d' Adéu Peter Pan troba la valentia per enfrontar-se als pirates perquè té l'acompanyament de l'avi. La seva història plasma una realitat actual: molts pares tenen la necessitat de deixar els seus fills a càrrec d'avis i àvies, i es crea entre ells un fort vincle. L'avi de l'obra malcria la nena, però és una acció benintencionada de la veu de l'experiència que xoca amb la voluntat educativa de la mare. I la història, explicada amb titelles i actors i embolcallada amb humor i sensibilitat, acaba abordant el tema de la vida i la mort. S'arriba a un punt d'emoció bastant alt, i per això recomano portar un mocador per eixugar-se la llagrimeta a qui vagi a veure l'obra el proper 28 de setembre al teatre Conservatori de Manresa, en el marc de la programació d'Imagina't. Com diuen la Maria i el seu avi, ja veuran que, «com cada dia a aquesta hora, el millor està per arribar».