Catalunya ha esdevingut element passiu en la política espanyola. Sense capacitat d'incidència, sense voluntat espanyola d'establir cap pont, l'est de la península esdevé només una carta més a les mans dels líders polítics i llurs formacions per intentar gua-nyar vots al contrari. No hi ha un veritable interès des de cap de les formacions espanyoles que es presenten a les eleccions generals de diumenge per intentar posar una solució sobre la taula, més enllà de la voluntat d'aconseguir per la força encarrilar els catalans en la via de l'Estat.
S'inscriu en aquesta línia el discurs de dilluns del rei Felip VI, i bona part dels comentaris que van fer els principals líders polítics espanyols en el primer debat electoral, per exemple. Però és que aquesta voluntat de fer creure a la força és la mateixa que dos governs espanyols han demostrat respecte a la situació judicial dels presos i exiliats de l'anterior Govern català: ni un gest per intentar el diàleg, ni un gest per pal·liar el dany personal i col·lectiu, ni un gest per evitar el càstig. Catalunya passa en aquests moments els pitjors moments de relació amb l'Estat des del franquisme.
Diumenge hi ha una nova convocatòria electoral, ara per al govern d'Espanya. Davant la incapacitat de trobar fórmules de govern, els partits diuen als votants que tornin a assignar escons. Espanya, amb la bena als ulls, tornarà a veure què diu Catalunya.
