Les vaquetes de Santpedor són (eren) l'acte central de la seva festa gran. Fa un parell de diumenges van fer una votació, un procés participatiu en la terminologia actual. Una majoria (ajustada) va decidir posar fi a aquesta pràctica, festiva per a uns, lamentable per a altres. Dies després, els socialistes locals, basant-se en la poca diferència de vots entre els detractors i els guanyadors, van fer un exercici d'oportunisme interessant. Proposen mantenir-les i fer una altra activitat paral·lela per distreure els que la rebutgen. És cert que en aquest poble bagenc els bous tenen un tractament més respectuós que les bestieses perpetrades a llocs com a les Terres de l'Ebre i més avall, amb braus a l'aigua o foc a les banyes. Però avançant en el segle XXI i vivint per aquí, vendre un acte amb unes bèsties com a element de diversió popular al costat de gossos i gats vivint com a humans per tracte i dieta i amb els circs eliminant els espectacles d'animals, limitar els pocs espais que van quedant és un avenç social obligat. Una vila rere l'altra van fent edictes animalistes mentre les corregudes al darrere o al davant de bòvids es cobren alcaldies i governs municipals si s'hi manifesten en contra. És per això que la majoria dels polítics, esporuguits, practiquen el silenci o el mimetisme ideològic per evitar-se problemes. Altres miren de generar simpaties entre els amants d'atiar vedelles esverades. Mai he tingut responsabilitats polítiques i no entenc algunes de les seves dinàmiques mentals. Sobretot les mancades de valor per dir i fer el que creuen al davant de les conseqüències electorals. Sembla obvi dir-ho i és vergonyant veure que per un causa menor com aquesta o bé per temes nacionals, la demagògia i la demoscòpia passen al davant de les conviccions, a més de l'obediència al partit.
Els favorables a les vaquetes santpedorenques van perdre la votació i els oportunistes regidors socialistes sembla que no accepten un acte democràtic com aquest. Ells, pertanyents a un partit que està recordant al Parlament un dia i un altre que la llei s'ha de complir, no haurien de furgar en aquesta situació local que emet senyals de mal aire entre els uns i els altres. Ho explicava amb més cura que jo en Marc Martínez Amat en un altre article i des d'un coneixement de la vila molt més gran. Els partidaris de mantenir aquesta trobada anual amb el bestiar van insultar els que havien convocat la consulta i van haver de ser protegits per la Policia Local. Anem servits arreu: elements de la societat actual no accepten el que diu la majoria, sigui minvada o confortable. Aixecant el focus més enllà i obviant per un dia les «coses» del sobiranisme, corre pel món un aire social fred respecte de les consultes als ciutadans, siguin les que siguin. Sobretot per part dels polítics que les perden. Els modestos edils de Santpedor s'encaixen amb els que diuen el mateix sobre el Brexit o altres que s'han fet arreu del món. Votar, escollir o prendre part es veu com un risc per a la convivència entre similars o oponents, com un perill per a la societat i com la llavor de la violència. Curiosament i sobretot la institucional la practiquen aquells que són els més oposats a deixar que la gent decideixi per ella mateixa. Només hi veig dues lectures: o bé els ciutadans en general som uns ésser immadurs sense opció a assumir responsabilitats o moltes democràcies les estan gestionant elements que no la volen, no l'accepten i, si poden, les aniran laminant sense que es noti més enllà del necessari. Acabat el tema toril a Santpedor, queda Cardona, on no fa gaire bramaven «que lo maten, que lo maten» al brau a la plaça. Ho cantaran a l'alcalde si convoca una consulta.
