24 de març de 2020
24.03.2020

Confinats i en guerra

24.03.2020 | 00:00

Pedro Sánchez parla de guerra. No és l'únic ni el primer, però ho solemnitza en els seus avorrits anuncis de sang, suor i badalls. Menys del 4 % dels catalans és prou gran per tenir records personals d'una guerra, l'espanyola del 1936-39, carnisseria esgarrifosa i absurda. Potser abusem de la paraula; tot i que ja han mort més de dues mil persones a l'Estat, n'hi haurà moltes més, i sentim la vida amenaçada.

Les guerres exigeixen sacrificis i posen a prova la fusta de les persones i la cohesió de la societat. Aquesta és la visió romàntica, però n'hi pot haver una altra: en temps de guerra es militaritza a tothom i la crítica al Govern es castiga amb l'afusellament.


Hivernar-me - Curiosa guerra en què tants efectius de la tropa lluitem quedant-nos a casa ben quiets, perquè cada moviment dona facilitats a l'enemic. Pot ser una ocasió per aprendre a desaccelerar. No cal fer tantes coses a dins com fèiem abans a fora. Deixem que la mandra empenyi la tarda, com si sempre fos diumenge. Voldria tenir l'habilitat d'hivernar-me i que m'avisessin l'endemà del malson.


Arran de terra - Metges i alcaldes de les zones més afectades d'Itàlia van exigir «aturar-ho tot», i el Govern de Giuseppe Conte els va fer cas. Itàlia sovint ens precedeix. Catalunya i Madrid fa dies que demanen congelar els respectius indrets. Com més arran de terra, més dràstica la petició; com més alta l'administració, més reticència a accedir-hi. Com més total l'aturada, més enorme serà la factura econòmica, però l'escreix de morts que es pugui atribuir a l'excés de prudència pesarà com una llosa en qualsevol balanç.

Cosins - Com ens assemblem! Ningú no és moltíssim més llest que els altres, si més no a Occident. De Roma a Washington, al principi s'ha restat valor a l'amenaça i després s'hi ha anat al dar-rere quan ja s'acumulaven els casos i les víctimes. Itàlia, França, Espanya, la Gran Bretanya, els Estats Units..., comparteixen que l'enduriment progressiu de les mesures ha anat a remolc de l'evidència. Enduriment que en cap cas no aconsegueix efectes immediats, perquè –ho sabem– els morts d'ahir es van contagiar fa entre dues i quatre setmanes, i l'impacte de les restriccions d'avui no es notarà a l'estadística necròtica fins a l'abril.


Abecedari – Com serà la crisi econòmica, fruit de l'aturada de l'activitat econòmica i del cost de la lluita contra la malaltia? Els experts es tiren l'abecedari pel cap. Uns pronostiquen que tindrà forma de V, uns altres d'U, uns altres d'L. La V és una baixada ràpida i un rebot igual de ràpid i immediat. La U implica quedar-nos una estona al fons abans del pou. La L ve a dir que la recuperació serà molt lenta, patirem molt i estarem molt temps per sota del punt de partida. Ves que la realitat del que passarà no s'escrigui en caràcters xinesos.


Alegria - El comunicador que s'ha passat una setmana anunciant l'apocalipsi avui es queixa dels polítics que li donen notícies inquietants en lloc de fornir-lo de joia. No deu pas voler que ens enganyin, oi?


Descontrol - Ja anava tard per la visita al barber i va arribar el confinament. Això és un descontrol de grenyes. La foto d'aquest servidor que veuen a dalt és una mentida provisional.


Des del balcó - Mai no m'hauria pensat que a Manresa hi hagués tants gossos. O potser és que ara es destaquen al carrer aquells manresans que en tenen algun per treure'l a passejar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.