24 de març de 2020
24.03.2020

Confinats i en guerra

24.03.2020 | 00:00

Pedro Sánchez parla de guerra. No és l'únic ni el primer, però ho solemnitza en els seus avorrits anuncis de sang, suor i badalls. Menys del 4 % dels catalans és prou gran per tenir records personals d'una guerra, l'espanyola del 1936-39, carnisseria esgarrifosa i absurda. Potser abusem de la paraula; tot i que ja han mort més de dues mil persones a l'Estat, n'hi haurà moltes més, i sentim la vida amenaçada.

Les guerres exigeixen sacrificis i posen a prova la fusta de les persones i la cohesió de la societat. Aquesta és la visió romàntica, però n'hi pot haver una altra: en temps de guerra es militaritza a tothom i la crítica al Govern es castiga amb l'afusellament.


Hivernar-me - Curiosa guerra en què tants efectius de la tropa lluitem quedant-nos a casa ben quiets, perquè cada moviment dona facilitats a l'enemic. Pot ser una ocasió per aprendre a desaccelerar. No cal fer tantes coses a dins com fèiem abans a fora. Deixem que la mandra empenyi la tarda, com si sempre fos diumenge. Voldria tenir l'habilitat d'hivernar-me i que m'avisessin l'endemà del malson.


Arran de terra - Metges i alcaldes de les zones més afectades d'Itàlia van exigir «aturar-ho tot», i el Govern de Giuseppe Conte els va fer cas. Itàlia sovint ens precedeix. Catalunya i Madrid fa dies que demanen congelar els respectius indrets. Com més arran de terra, més dràstica la petició; com més alta l'administració, més reticència a accedir-hi. Com més total l'aturada, més enorme serà la factura econòmica, però l'escreix de morts que es pugui atribuir a l'excés de prudència pesarà com una llosa en qualsevol balanç.

Cosins - Com ens assemblem! Ningú no és moltíssim més llest que els altres, si més no a Occident. De Roma a Washington, al principi s'ha restat valor a l'amenaça i després s'hi ha anat al dar-rere quan ja s'acumulaven els casos i les víctimes. Itàlia, França, Espanya, la Gran Bretanya, els Estats Units..., comparteixen que l'enduriment progressiu de les mesures ha anat a remolc de l'evidència. Enduriment que en cap cas no aconsegueix efectes immediats, perquè –ho sabem– els morts d'ahir es van contagiar fa entre dues i quatre setmanes, i l'impacte de les restriccions d'avui no es notarà a l'estadística necròtica fins a l'abril.


Abecedari – Com serà la crisi econòmica, fruit de l'aturada de l'activitat econòmica i del cost de la lluita contra la malaltia? Els experts es tiren l'abecedari pel cap. Uns pronostiquen que tindrà forma de V, uns altres d'U, uns altres d'L. La V és una baixada ràpida i un rebot igual de ràpid i immediat. La U implica quedar-nos una estona al fons abans del pou. La L ve a dir que la recuperació serà molt lenta, patirem molt i estarem molt temps per sota del punt de partida. Ves que la realitat del que passarà no s'escrigui en caràcters xinesos.


Alegria - El comunicador que s'ha passat una setmana anunciant l'apocalipsi avui es queixa dels polítics que li donen notícies inquietants en lloc de fornir-lo de joia. No deu pas voler que ens enganyin, oi?


Descontrol - Ja anava tard per la visita al barber i va arribar el confinament. Això és un descontrol de grenyes. La foto d'aquest servidor que veuen a dalt és una mentida provisional.


Des del balcó - Mai no m'hauria pensat que a Manresa hi hagués tants gossos. O potser és que ara es destaquen al carrer aquells manresans que en tenen algun per treure'l a passejar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit