No és el moment de retrets, però és inevitable que mentre tot el món espera que aparegui una vacuna eficaç contra la Covid-19, et vingui al cap el moviment antivacunes que en els darrers anys havia aconseguit fer forat en determinats segments de la societat. Tots els científics coincideixen, i això ja és un èxit, que la pandèmia es guanyarà amb una vacuna. Mentrestant haurem de viure amb distanciament social i totes les mesures de seguretat que hem après de forma accelerada en aquestes dar-reres setmanes. L'anormalitat és la nova normalitat.

Fa quatre dies, el setembre passat, l'Organització Mundial de la Salut feia un crit de desesperació davant el «ressorgiment dramàtic» del xarampió a Europa i ho associava directament als moviments antivacunes. Ha estat una de les darreres alertes sanitàries importants que hi ha hagut al continent. Els alemanys, que es distingeixen per un país disciplinat, el novembre passat van aprovar que la vacuna contra el xarampió seria obligatòria. Si no vaig errat, aquí és recomanat, voluntari. Afortunadament, a hores d'ara i que se'n tingui constància, no hem sentit ningú que alci la veu contra una vacuna que aturi aquest coronavirus que és capaç de posar el món de potes enlaire i d'haver portat a l'UCI el primer ministre anglès, inicialment també descregut del poder destructor d'aquest virus.

Ara, aquests dies, es considera que al món hi ha uns 140 equips de científics que treballen a la recerca de l'esperada vacuna. Sabem que hi ha interessos econòmics i polítics per ser els primers. Sabem que les companyies farmacèutiques no són la Germana Teresa de Calcuta. Sabem que es prescriuen fàrmacs a base de màrqueting. Sabem que, en alguns casos, les vacunes poden tenir efectes adversos (com tots els medicaments). Sabem, sabem, sabem, com a societat moltes coses... Però també sabem de forma científica que les vacunes han salvat milions i milions de vides d'ençà que el segle XVIII van circular les primeres.

Vacuna blaugrana. Els directius i grups de poder presents i de futur del Barça necessiten urgentment una vacuna i una cura d'humilitat que els faci posar els peus a terra. El país espera alguna cosa més que punyalades, traïcions i denúncies que es creuen aquests dies en un club que hauria de donar exemple de solidaritat amb els que pateixen de forma més directa els efectes del virus. Fins ara tot ha quedat en la promesa d'un amistós a Igualada. Si els que inverteixen temps en una confrontació fratricida ho fessin a ajudar el sector sanitari i les víctimes econòmiques de la pandèmia, creuríem que fan honor al lema d'una de les primeres entitats del país.

Vacuna per als polítics. La crisi sanitària ens porta a una desafecció encara més gran amb la classe política. Des dels que cobren dietes i sous injustificables fins als que consideren que és més important la política de partit que la vida de milers de persones. Cal que no es perdi el seny per no beneficiar les posicions més extremes. Els Vox de torn, que tenen la solució fàcil per a tot, són els que en podrien sortir més ràpidament beneficiats. És un període en què hem de posar més seny que mai, encara que hi hagi decisions que no sempre siguin les més fàcils. Tampoc no va ser fàcil, ni ben entesa, la suspensió del Mobile Congres el mes de febrer, però el temps ha confirmat que aquella decisió va ser la correcta.