Quatre mudes de mitjons curts d'aquests molt curts d'estiu. Un grapat de calçotets, mínim un per dia. Assortiment variat que no falti, que, com deien les mares, perquè els ho havien dit les seves mares, ves net, que si mai t'han de dur a l'hospital duguis la muda neta. Quatre samarretes de màniga curta. Jo, quatre, no en tinc, en tinc només dues que em «quedin bé», soc més aviat de polos, encara que després algú et digui que amb polos sembles més piju, però no, el que semblo és més arreglat. Doncs dos o tres polos. I la samarreta d'anar pels puestus. Pantalons curts, un parell. Ara no soc tant de dur pantalons curts, trobo que et fa semblar més de l'hora del pati i jo, l'hora del pati, ja l'he passat. En tinc uns de texans, negres, que combinats amb un bon polo, em fan un bon cul i faig la mar de goig allà on vagi. Doncs aquests. Aquell perfum per als moments delicats, avantatges de no prendre avions és que pots prendre el que vols sense risc que se t'ho quedin. Sabates, un parell. I unes xancletes per si vaig al mar o a una piscina. I unes d'aquestes per caminar dins l'aigua. En tinc unes i no les prenc mai, només hi penso quan ja soc davant del mar o la riera clavant-se'm les pedres als peus i pensant... el proper viatge les has de prendre. Les tinc noves. I tovallola. I una jaqueta, per si fresqueja. A l'agost, segons on vas i segons a partir de quin dia, no sobra dur jaqueta. Allò que les dones en diuen «rebequeta». I calçat per caminar, que no ens passarem els dies mirant el Twitter. La My -la meva parella- n'és una experta, en això d'explorar camins espectaculars. No me'n salvaré pas. I després d'un bon camí sempre cau un vermut de recompensa. I una camisa, o dues per mudar. Que sempre hi ha aquell vespre que vas a sopar i et vols mudar. En tinc una de blanca que em van regalar a Niça que si em veiéssiu... I el necesser, potser és l'any que n'estreni un de molt piju, aquest sí que és piju, d'una vegada que vaig volar -de quan volàvem lluny- i a l'avió d'aquests de no sé quants pisos em van regalar un necesser de marca. Al calaix està. Potser que el tregui, aquest any, toca. I els binocles. I allò per si plou. I crema per si fa sol. I un parell de llibres que tinc pendents. Ah!, i sobretot, el carregador de l'iPhone, l'iPad i l'Ppod. Amb tot això... què pot sortir malament...! I els mapes, i l'iPhone. I la visa. Mai havia fet la maleta tan ben acompanyat. Gràcies per ajudar-me a no deixar-me res. Fa molta ràbia quan et deixes coses. Em deixo res? Ah, sí!, imprescindible aquest any: 1 kit de mascaretes, que combinin amb tot i amb tothom. Maleta feta! Després de quatre mesos de no poder treballar per la pandèmia... trobo que ens hem guanyat unes bones vacances. Ara només falta saber per anar on...? I... la tornada? Quines preguntes..., que ho ha dit el rei quin dia pensa tornar?