Sí, soc dels que deixaven coses per a última hora, a l'escola. Deures, treballs i estudiar. De vegades les 3 coses alhora. T'hi acostumes tant que al final no només ho fas sinó que perfecciones la tècnica de l'anar tard fins a graus insospitats. Nits sense dormir. Maratons d'estudi contra rellotge amb apunts convertits en xuletes que no eren per copiar sinó per estudiar més ràpid amb elles. Quan vas tard, el temps compta molt. I això que ja l'has perdut. Veig que m'ho han copiat. No sé si perquè en el fons no deu ser tan mal mètode, encara que ens diguin el contrari, o perquè els governants són tan mal estudiants-governants com jo. Parlo d'Educació. D'aquí i del Ministerio, que fa just 48 hores s'han reunit per planificar el curs covid que comença... d'aquí a 48 hores. O sigui, demà passat. Per què ho han fet? Per què van rematadament tard? Als que anàvem tard ens podia l'adrenalina, la distracció amb d'altres coses de la vida i el fet de saber-nos potents i capaços de jugar-nos-ho tot a un esprint en què ens hi jugàvem la vida. Ho sabíem. Però ens la jugàvem. Érem joves i no ens hi anava res tot i que, de fet, ens hi anava la vida en allò. Recordo la nit que no vaig dormir perquè la vaig dedicar a aprendre'm de memòria, per ordre i amb detalls, la taula periòdica dels elements. La profe de l'institut Lluís de Peguera, Rosa Cerarols, em va posar un 5 i em va dir que me n'anés a dormir. Aquella mateixa tarda ja no recordava res de la taula ni dels elements... Una altra nit vaig córrer a casa d'Albert Solé -que en aquella època a les golfes de casa revelava fotos en blanc i negre- per tenir unes fotos d'un treball sobre esglésies romàniques per al qual havia disposat de 8 mesos. Un crac, l'Albert. No sé si et vag donar prou les gràcies.... Quan vas tard és fàcil saber de qui és la culpa. O endossar-la a algú. No he tingut temps, he anat de bòlit fent vacances, no m'he planificat prou bé, em pensava que la data era més tard... Quines excuses posarà el govern per no tenir ben a punt la tornada a l'escola? Han tingut un munt de mesos. I per dir-nos... mascareta-distància-mans i grup bombolla que no se sap què és... no calia tenir un màster en res. I és que no la tenen a punt, encara que ens diguin el contrari i ho proclamin en rodes de premsa per terra mai i aire. Quan ens diuen, però no ens ensenyen, que ho tenen tot a punt és que estan fent com jo, com els que anàvem tard, que fiàvem una part de la nostra existència i del nostre èxit a l'atzar. I si tots tenim la sensació que això de l'escola serà un desgavell, per alguna cosa deu ser. O són uns cracs i encara no ho sabíem. Mentre la cultura segueix sent la tieta en el món covid, l'educació i l'ensenyament continuen sent un misteri per resoldre que, en bona mesura, ja hauria d'estar resolt. Si més no, planificadament resolt. No és el cas.