CaixaBank és un banc espanyol amb seu social a València i operativa a Barcelona, propietat d'una fundació catalana amb seu a Mallorca. Aquest és el mapa abans de l'absorció de Bankia. Catalunya només significa el 19% del seu risc en territori espanyol (exclòs el moviment interbancari), mentre que Madrid suposa el 20% i la resta es reparteix per altres comunitats, amb Andalusia i València encapçalant la llista. Qualsevol pretensió que l'entitat financera es replegui a Catalunya equival a demanar-li que deixi d'existir. De fet, que un banc amb el 81% del negoci espanyol fora de Catalunya tingui com a primer accionista, i titular de la darrera paraula, la fundació que presideix Isidre Fainé, suposa la domiciliació a Barcelona d'un notable poder financer. Però també suposa que aquest poder és exercit des de la perspectiva d'una Catalunya espanyola, que és la Catalunya realment existent en el món de les finances, tant pel volum de negoci a Catalunya dels grans bancs espanyols com per la perspectiva peninsular de l'altra entitat catalana, el Sabadell, sempre amatent a trobar la millor fusió i candidata a ser part de la següent, sigui en blau o en vermell.
Madrid tiba i avança Catalunya en participació en el PIB espanyol, no pas a causa de les incerteses del Procés com defensen alguns sinó perquè la capital està xuclant tota la saba de les províncies que l'envolten. L'«Espanya buidada» es desertitza per engreixar la metròpoli. Catalu-nya, en canvi, no ha xuclat res; punt amunt, punt avall, manté el mateix tros de pastís. En el temps dels petits bancs i de les caixes d'estalvis locals i comarcals, ser el primer a Catalunya era molt. Ara que tot s'ha concentrat i que el banc central que importa és l'europeu, mirar de ser el primer a Espanya és una simple mesura defensiva. En el negoci dels diners cada vegada se n'han de remenar més per extreure'n un cert rendiment, i els tractes de favor que compten de veritat s'aconsegueixen amb bons aliats al Madrid polític. «La Caixa és catalana per casualitat», va escriure Josep Vilarasau, l'executiu que va pilotar el gran creixement, del 1976 al 2002.
