Mig plou en dimarts a la tarda a Manresa i em poso a la cua. M'hi he estat a punt de repensar quan he vist que la cua era llarga però m'hi quedo. Si me'n vaig no hi tornaré. Miro el mòbil... aixx, mal calculat, tinc poca bateria i no podré aprofitar el temps. Ens hi hem acostumat, a aprofitar/perdre el temps amb el mòbil als dits mentre ens fan esperar. Em toca racionar el mòbil i badar, mirar el que m'envolta. Em miro la cua, tranquil·la, ordenada i cívica, i se m'acut anotar coses bones que hem après a fer bé amb la covid, o més aviat per culpa seva: Fem les cues amb distància, sense menjar-nos les aixelles ni empènyer. Abans ho fèiem. Demanem tanda, a les cues. Tot i que són tan endreçades que sovint no ens cal ni demanar qui és l'última. Als avions ja no ens abraonem al passadís just quan l'avió toca terra. Ens esperem civilitzadament. Als teatres entrem i sortim ordenadament i als cines fins i tot llegim amb calma els crèdits finals. Ep! això quan hi podíem anar, que no és el cas i no s'entén i es troba a faltar. La meva ànima ho troba a faltar. Fem un munt de tràmits online. Coses que, fa uns mesos, semblaven impossibles les fem a cop de clic. No ho eren, d'impossibles, però no ens les deixaven fer. Prego que quan la covid marxi, això es quedi. I reunions. M'he tret de la meva vida un munt de reunions que no m'hauria calgut fer. Si calculo el que m'he gastat en benzines, kms, pàrquings i temps, caic de cul a terra. No ho comptaré ara, però no tornaré a fer reunions en va. Per a mi, ara, és un manament. Segueix mig plovent i miro enrere al lloc de la cua on era jo fa mitja hora. M'animo. El petit comerç s'ha fet online, alguns s'hi estan fent, i han après que poden dur-te les coses a casa i que això no només ho sap fer Amazon. I és millor que no només ho facin ells. Torna la cita prèvia, que vol dir que t'estan esperant. Si amb cita prèvia t'atenen millor, hi sortim guanyant. Si no t'atenen millor, pitjor per a ells. No hi tornarem i comprarem online. Hem descobert que a casa hi podem estar més i més bé i que pots ser a les 10 a casa sense que s'ensorri el món si és que això serveix de res. Ara bé, s'ha de fer sense ensorrar la restauració i la cultura. Hem après que pengem d'un fil de wifi, i això sembla bo però crec que és dolent, i que abraçar-nos ens ve de gust perquè abraçar-se vol dir que no depenem d'un fil, sinó de dues mans que t'abracen i et donen cobertura. Fosqueja quan una noia jove de l' staff ens explica que som a mig camí i que ara entrarem i que preparem la targeta sanitària. A dins farem encara mitja hora més de cua que tothom fa amb bona cara perquè, que hi hagi cua per fer-te un cribratge massiu amb PCR, és un bon senyal. El senyal que la gent som, en general, molt civilitzada i responsable. Sobretot si se'ns tracta com a tal i se'ns expliquen bé les coses. Que de tot el que he escrit avui aquí és l'únic que trobo a faltar per part de qui s'ha d'explicar bé. I vostès ja m'entenen. A dins, el personal que ens atén és d'una humanitat i tracte professional exquisit que s'agraeix, però som nosaltres els que els ho hem d'agrair. Soc a dins, prova feta i al carrer. El sistema funciona i divendres rebo un SMS amb una notícia positiva: soc negatiu.