Hem anat assistint a una progressió exponencial en l’ús de la mentida i de les fake news. La creació i difusió de falsedats és el pa de cada dia i hem vist algunes conseqüències sonades de la repetició en forma de mantra. Mr. Trump ha estat el gran exponent de la doctrina Goebbels, mestre de mestres. Quedaran per a la història les imatges de l’assalt al Capitoli com a culminació de tanta manipulació. En el món de la política, l’objectiu sembla que és només abatre l’adversari mitjançant el desprestigi amb atacs carregats d’odi per així alçar cortines de fum per tapar les corrupteles i eludir responsabilitats.
Casos tristament famosos aquestes últimes setmanes arrenquen de falsedats i manipulació en diferents àmbits:
Cas Garzón i les macrogranges. Mai va atacar el sector ramader. Només va concretar una cosa demostrable: les macrogranges són perjudicials per al medi ambient i la carn que en surt és de pitjor qualitat. Se’l va dilapidar amb tergiversacions. Quines notícies es van intentar ocultar? L’aprovació de la llei òmnibus a la Comunitat de Madrid que afavoreix l’especulació del sòl? la imputació del president del PP de Salamanca per presumpte finançament il·legal?
Cas Djokovic. Una mala decisió de la Federació de tennis australiana, cedint a les peticions del jugador, l’eximeix d’unes lleis claríssimes; se li prohibeix l’entrada al país, per no caure en la falsedat del privilegi del ric o poderós; es descobreix que va mentir en el qüestionari; admet «errors humans»; es coneix el seu positiu i es demostra la seva supèrbia i prepotència amb un menyspreu total per la vida d’altres amb assistència a actes públics tot i estar contagiat.
Cas Supercopa a l’Aràbia Saudita. Es veu que se’n diu Sportwashing, a aquest rentat de cara a través de l’esport de dictadures que haurien d’estar relegades en un racó diplomàtic. El problema és quan s’accepta la via dels ingressos extraordinaris i s’intenta maquillar el fet amb falsedats. El president de la Federació Espanyola de Futbol va deixar anar algunes vergonyoses perles per justificar-ho. Afegirem que part dels futbolistes espanyols no vacunats van saltar-se les lleis d’entrada al país amb excepcions que no es donen a altres «visitants». Poc se’n va parlar perquè era un «pecat petit» comparat amb el tema dels drets humans.
Cas Ayuso, Boris Johnson, Putin, antivacunes... Prepotència, falsedat, interessos individuals, polítics o econòmics. Noticies falses constants.
On són l’ètica, la moral i el mirar pel bé comú? «Llibertat», paraula de moda. Tothom és lliure de dir i de fer. Tot s’hi val i hem d’estar contínuament a l’aguait perquè som susceptibles de caure en el parany de l’engany. Privilegis i prepotència se salten les lleis i alguns semblen estar per sobre del bé i del mal. Sembla que està esdevenint habitual i fa por pensar que aquestes actituds, la falsedat i la manipulació esdevinguin un comportament normalitzat, no només com a armes electorals o comportaments d’uns quants sinó també, per imitació de patrons, un hàbit interioritzat en properes generacions.
A les «famílies de bé», es feia veure als fills que la mentida no era acceptable i que «s’enxampa abans un mentider que un coix». L’escola sempre s’ha fet càrrec de reforçar aquests valors. Segueix sent així?
