La sèrie Merlí, protagonitzada per un controvertit professor, va aconseguir posar el focus sobre la filosofia. Ara, quan l’educació a Catalunya té tants fronts oberts (de l’estripada judicial a la immersió lingüística al nou calendari escolar anunciat sense debat), sembla que la desaparició d’aquesta assignatura a l’ESO no sigui prou fonamental per capitalitzar el debat. De fet, no és el primer cop que les decisions polítiques bandegen la filosofia: ja no es va poder triar a la selectivitat el 2018, quan just acabava l’emissió de la sèrie que va propiciar que les universitats notessin un increment en els alumnes que es matriculaven en aquesta carrera.

El que planteja l’esborrany del futur decret del departament d’Educació és eliminar la filosofia com a assignatura optativa a quart d’ESO a partir del curs vinent, seguint la línia de la llei Celaá, que només l’estableix com a obligatòria a batxillerat. A més, es redueixen, de 1r a 3r d’ESO, les hores dedicades a educació en valors ètics i cívics, en què s’imparteixen lliçons filosòfiques i ètiques, però es mantenen les hores de religió. El filòsof i professor Àlex Agustí, que gestiona el compte de Twitter Filosofia d’estar per casa, ha engegat una campanya per mantenir viva la filosofia a l’ESO, amb la recollida de signatures a través de la plataforma Change.org, i ja acumula més de 6.000 suports.

Però, per què cal filosofia als instituts? Per respondre la pregunta, em va bé recuperar el reportatge que vaig fer amb motiu del final de Merlí, en què vaig preguntar quin era el secret de l’èxit de la sèrie a alumnes i professors. La ficció havia canviat la percepció dels estudiants cap a una assignatura considerada totxo i els docents agraïen el debat que havia fomentat. Xavier Valls, professor de filosofia durant més de 30 anys a l’institut Pius Font i Quer de Manresa i impulsor del Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central que organitza iniciatives com el cicle de pensament Cosmògraf, remarcava que «difícilment els alumnes demanen a altres professors parlar de temes com la mort, el sentit de l’existència, la justícia, la bellesa, la dignitat humana». Pere Sobrerroca, professor a La Salle de Manresa, assegurava que els alumnes de 4t d’ESO «ja van desenvolupant el seu esperit crític. El món educatiu no propicia la reflexió, i les classes de filosofia són un ambient relaxat». I Mercè Garcia Farreras, llavors a l’institut de Gironella, ja lamentava que «apareixem com un bolet en el sistema educatiu. Els alumnes ens demanen per què no la fem abans, aquesta matèria».