Les càpsules del cafè i l’oli que hem fet servir per fregir són dues de les moltes coses que es poden reciclar. Es pot fer a la deixalleria mòbil, que es va movent pels diferents barris de Manresa de forma itinerant. Per saber on para cada setmana cal seguir un calendari de colors que sembla un joc de pistes. Això sí, de dilluns a divendres no la busqueu abans de les 11 del matí o de 2/4 de 6 de la tarda perquè no la trobareu (ni tampoc més tard de les 2 del migdia ni de 2/4 de 8 del vespre). Fa anys que els responsables de fixar-ne els horaris van decidir que la majoria de la gent no deu treballar a partir de les 11 del matí ni de 2/4 de 6 de la tarda. L’opció, per tant, és anar-hi el dissabte, si no treballeu, al mercat de Puigmercadal. Aquest dia, hi és també a partir de les 11. Una altra alternativa si teniu bones cames i molt temps, és arribar-vos, també dissabte, a Sant Pau, a Viladordis o als Comtals, tres barris on els veïns deuen tenir un ADN diferent a la resta de manresans. Aquí hi va a les 9 del matí. Hi ha una tercera alternativa, encara, que és portar-ho tot a la deixalleria que hi ha a Bufalvent. Aleshores, però, depenent del que hi hagi de dur, al ciutadà responsable li sortirà més car el viatge que reciclar bé. Allò de cornut i pagar el beure. I mentre aquest veí mediambientalment compromès i conscienciat, que mira de reciclar el cartró, el vidre, els envasos, l’orgànica, l’oli de fregir, les piles, les càpsules de cafè i tot el que pot, ha d’anar fent viatges amunt i avall, als establiments el plàstic continua campant pels prestatges. Un exemple. Els que teniu animals de companyia segur que agraïu tenir a mà un corró d’aquells per treure el pèl. El que potser ja no sabeu és la perillositat que implica adquirir-ne un. Aquest enginy inclou un cilindre amb fulls de paper adhesius que es van traient com una ceba quan ja no enganxen, i un mànec per fer-lo rodar per damunt de les superfícies. Doncs bé, en lloc de vendre cilindres solts per aplicar-los al mànec, cada vegada que vols comprar el cilindre ho has de fer amb el mànec inclòs i, per a més inri, precintat dins d’un plàstic que és dur com una mala cosa. A veure si queda prou clar. Per una banda, tu has de demanar permís per sortir una estona de la feina o fer una marató cada vegada que vols anar a reciclar i, per l’altra, a les botigues, no només et venen plàstic sinó que la majoria és innecessari. Plàstic embolicant plàstic. L’únic en el que s’ha notat una mica de canvi és en les bosses del súper. Ara són de plàstic reciclat... i te les fan pagar. De moment, toca dimitir com a ciutadana exemplar.
