Quan vostès llegeixin aquesta columna molt probablement ja estarem en un altre estadi, és el que té el món d’avui. En el moment que escric i amb la informació de què disposem es pot afirmar que el Catalangate és una nova performance processista.

Cintzentlab és una organització dedicada a «defensar la transparència, la rendició de comptes i l’ètica». Per una organització d’aquestes característiques no és admissible fer un estudi de part com el que es presenta. El principal investigador, Elies Campo, és conegut per les seves simpaties al moviment i, si resulta, com ell afirma, que també va ser controlat, alhora que no se n’amaguen d’haver-ho fet en col·laboració amb «entitats de la societat civil catalana», no resulta acadèmicament creïble. Quines són aquestes entitats? Tot fa pensar que són l’ANC i Òmnium. Seria molta casualitat que l’estudi porti el nom, molt poc científic, d’un avatar propietat de l’ANC sobre una plataforma d’Òmnium i que el dia de la seva aparició ja tenia més de 180.000 seguidors. Tampoc deixa de ser curiós que el primer dia, en aquest avatar, es pengés un vídeo d’alta qualitat realitzadora. També és coincidència que l’informe es fes públic el dia abans que al Parlament Europeu discutís l’aprovació d’una investigació per espionatge a Polònia i Hongria, la qual cosa va permetre als independentistes demanar, sense èxit, la inclusió d’Espanya. Per cert, tot se sustenta en una d’aquelles veritats absolutes que no són certes, «L’empresa NSOGrup només ven Pegasus als Estats». Qualsevol agència, amb certes garanties, el pot adquirir pagant 6 milions. Això ho sap molt bé el senyor Puigdemont, atès que el seu govern va anar a Tel-Aviv per comprar-lo a través del Diplocat de París.

Arribats aquí, què hi ha de cert? És molt probable que passi com els mil ferits de l’1 d’octubre, que l’endemà ningú els va anar a visitar, tot i ser notícia internacional. Passat el temps vàrem saber que es comptaven amb els dits d’una mà. En aquest cas sembla que certes persones eren vigilades per les seves activitats –«ho tornarem a fer»– sota autorització judicial. La resta...

Un indici del que es busca el trobem en el tuit de Puigdemont el mateix dia 18: «El més important de l’escàndol del #CatalanGate seran les conseqüències polítiques que siguem capaços de provocar.» Esquerra va llegir molt bé, i ràpid, a qui anava dirigida l’embat processista, i d’aquí la seva reacció exagerada, en certs moments quasi infantil, fins al punt que Junqueras va agafar l’avió per anar a Brussel·les per fer una roda de premsa al costat de Puigdemont. O que Vilagrà deixés el mòbil a l’entrada, o fer servir una taula a l’estil Putin per atendre el ministre. Estan molt enfadats, però parlen tres hores? De què? Bolaños no portava telèfon però sí llibreta, i estic segur que per omplir les tres hores van parlar de com, quan i per què es reunirà la pròxima taula de diàleg.

Quin preu pagarà Sánchez? ERC el voldrà alt, atès que ho ha capgirat, i ara se li ha obert l’oportunitat, molt temptadora, de pescar al món de Junts.