Quiosc Regió7

Regió7

Pere Bonet

BADANT

Pere Bonet Dalmau

Psiquiatre

L’opi i els seus derivats

Escric en plena canícula, que pels romans era el període comprès entre els deu dies de finals de juliol i el 20 i escaig d’agost. I fa calor, no són manies; però em pregunto, la sensació de calor, i l’adaptació a la calor, és tan subjectiva com personal. I sense voler me n’he anat a la sensació de dolor, totalment personal i subjectiva, en la que en l’adaptació i el maneig del dolor, hi intervenen elements culturals i antropològics, i aquí és on vull anar a badar.

Hem vist a les pel·lícules del Far West i de guerra com s’emprava l’alcohol de gran graduació per endormiscar el cervell, imatges d’extraccions de bales o d’amputació mentre s’obligava a la persona a empassar, a glopades, ampolles de whisky o de ron.

A l’any 1805, es va aïllar el principi actiu de l’opi, anomenada morfina (en honor a Morfeo, el déu dels sons), l’opi ja era conegut des de molts anys abans de Crist, trobar el principi actiu va facilitar la seva producció i ús per alleugerir la sensació de dolor. Al mateix segle, el domini per la producció de l’opi, va provocar les famoses guerres de l’opi, que bàsicament es fumava. A finals del mateix segle XIX, el 1874, es va sintetitzar la Heroïna, d’acció més ràpida. En podríem fer més d’un tractat, però no ho farem avui.

On volia anar a parar és que sempre es van vendre aquestes drogues com un avenç terapèutic, amagant la realitat addictiva i letal del seu ús. Molts professionals encara recordem l’epidèmia d’ús de l’heroïna, a casa nostra, a la dècada dels 80 del segle passat, fins que no es va veure part de les conseqüències en la salut i la situació de perillositat social no es va engegar el «Plan Nacional contra las Drogas», un pla que no sempre ha penjat del Departament de Salut, ha penjat des de Interior, Treball, Afers socials, un recorregut força erràtic. Un Pla que es deriva de la perillositat social als carrers i la lluita contra aquesta, i no tant per tractar de manera global i mèdica el problema. Cal considerar que no hi ha persona més pacífica que una persona heroïnòmana intoxicada, i que no hi ha una persona amb més potencial agressiu que una persona heroïnòmana en la recerca de la droga.

Actualment, s’han anat sintetitzant fàrmacs derivats d’aquestes substàncies que actuen en els mateixos receptors cerebrals que la morfina i l’heroïna. Sempre amagant la seva potencialitat addictiva. Recordo en una estada al Karolinska, Institut d’Estocolm, la visió d’una cua per la dispensació de metadona, que s’utilitza per la deshabituació progressiva de opioides, en què les persones que esperaven no feien la fila de ser toxicòmans. Quan vaig demanar què hi feien allà, la resposta va ser: són persones tractades, pel seu dolor crònic, amb fàrmacs opioides i que no poden parar de consumir-los.

Deixarem, per altres badants, l’epidèmia actual que pateixen els Estats Units per l’ús de la oxycodona un, no tant nou, derivat opioide, i de les seves implicacions farmacèutiques i de salut. Deixeu-m’ho dir, una vergonya de política sanitària.

Compartir l'article

stats