Montjuïc bé val una passejada

Fugint de la violència feixista, desbocada, cruel i venjativa, amb l’indesitjable general Queipo de Llano liderant les tropes sublevades contra la legítima República, centenars de persones van sortir de Màlaga i van arribar a inicis del 1937 a Barcelona. Com en altres moments de la guerra, la capital catalana va ser el punt d’acollida dels qui escapaven de la mort i la misèria i molts d’aquells malaguenys es van hostatjar als passadissos de l’Estadi de Montjuïc, que havia d’acollir l’Olímpiada popular paral·lela a l’oficial del Berlín nazi del 1936, amb la dissort que el dia de la inauguració va esclatar el conflicte bèl·lic. Antoni Campañà, reconegut i premiat fotògraf pictorialista, va aplicar la seva mirada a les conseqüències i les dissorts de la guerra, i Catalunya va redescobrir el seu llegat fa pocs anys gràcies a la troballa d’una caixa plena d’imatges fins aleshores ocultes. Un llibre de l’editorial Comanegra i l’exposició que va organitzar el 2021 el Museu Nacional d’Art de Catalunya van treure a la llum el llegat d’un dels grans reporters de la guerra i les imatges que podríem qualificar de curioses sinó fos per la tragèdia que retraten dels refugiats vivint als budells d’un estadi. El mateix espai, escenari de nombroses vicissituds al llarg del segle, va ser definitivament rehabilitat pels Jocs Olímpics del 1992. Avui batejat amb el nom del president Lluís Companys, assassinat pels criminals que van usurpar el poder a l’Estat espanyol, està a punt d’acollir temporalment el primer equip del Futbol Club Barcelona. Hi ha molts culers que diuen que els farà mandra pujar a Montjuïc. Que pensin, però, que són uns privilegiats.