L’amnistia desdoblarà la C-55
Ara sí que desdoblaran la carretera de l’embús i la vergonya, la C-55 de Manresa en avall. Ja hi podem comptar. Gràcies siguin donades als déus de la política.
Costa de creure, perquè els precedents no hi ajuden. Fa 25 anys, el Parlament de Catalunya va decidir-ho per unanimitat. El conseller del ram era Pere Macias, dins un govern de CiU encapçalat per Jordi Pujol. Des de llavors s’han succeït nou consellers més: Puig, Nadal, Recoder, Vila, Rull, Calvet, Puigneró, Fernández i Capella. Per anys en el càrrec, els de CDC-PdeCat-Junts n’acumulen disset; el del PSC set, i ERC hi porta quinze mesos. Tots ells han tingut l’ocasió de posar fil a l’agulla, però ningú no ha passat del paper al formigó.
Ara, però, les coses canviaran, perquè Junts a la Catalunya Central s’ha conjurat per fer una aposta «de màxims» i «liderar» la reivindicació tant del desdoblament com del rescat de l’autopista. I això és francament esperançador.
Els escèptics poden dir que reivindicar és de franc, i que l’acumulació de mocions als plens municipals serveix bàsicament per fer bullir l’olla preelectoral, però s’equivoquen: aquesta vegada l’aposta «de màxims» té números per fer-se realitat. Només cal que s’encadenin una sèrie d’esdeveniments, a saber: En primer lloc, l’aprovació de la llei d’amnistia. En segon lloc, aquesta permet el retorn a Catalunya de Carles Puigdemont lliure de processos i d’inhabilitacions. Tercer, Puigdemont es presenta a les eleccions, les guanya gràcies a la mística de restablir la legitimitat vulnerada, i forma Govern. Quart, fins i tot si ha de pactar amb altres forces per governar, Junts es reserva la conselleria de Territori, perquè mou molts diners d’utilització discrecional. I cinquè, el nou conseller paga l’aposta «de màxims» i porta el desdoblament a la primera reunió del nou executiu, que l’aprova amb paleses mostres de satisfacció.
Per tant, tal com dèiem al principi de l’article, el desdoblament és cosa feta. I l’autopista de franc, també.
