En el centenari de la mort d’Àngel Guimerà, l’historiador Francesc Comas va explicar les relacions que va tenir amb Manresa, al Casal de la Gent Gran. Oficialment, s’hi va estar tres vegades essent rebut com un personatge. La primera visita, el 26 de març del 1892, al saló de sessions de l’Ajuntament, amb motiu de la celebració de les històriques Bases de Manresa, quan la Unió Catalanista va triar la capital del Bages per fer-hi la primera assemblea, celebrada en una ciutat que no era capital de província. Guimerà, escriptor i propietari, va venir amb tren. La Unió Catalanista li va encarregar la presidència de la ponència de la base tercera, sobre la Constitució Catalana. El discurs va ser encès i abraonat, barroc i romàntic alhora, amarat de referències històriques de denúncia a la decadència espanyola, segons els diaris de l’època. Dramaturg i poeta, també va actuar com a polític. El centenar de prohoms visitants van dinar a Sant Benet, en la cloenda dels actes. Des de 1888 Guimerà era conegut a la ciutat per les representacions de Mar i cel i d’altres obres de teatre, però la primera visita en opinió de Comas «va passar sense pena ni glòria». Abans de la segona visita, el 30 d’abril de 1905 a Casa Caritat s’hi va fer un concert de l’Orfeó Manresà que va estrenar l’himne amb lletra d’Àngel Guimerà i música d’Estanislau Casas. El maig de 1909, Barcelona el declara fill predilecte i diverses ciutats catalanes li dediquen un carrer.

Manresa el rep el 20 de juny de 1909 per posar el seu nom al carrer Pas de Cardona, que era un dels carrers de l’Eixample, després del Passeig. «Que sàpiga és l’únic carrer de Manresa que li van posar el nom en vida.» S’enramen carrers, s’hi posen domassos i es decoren els espais per on passarà la comitiva. També arriba amb tren i és rebut a l’Estació del Nord per una gernació impressionant. Formaven la comitiva: la banda municipal, el cor de la Unió de diverses poblacions, Orfeó Manresà, Esbart, Unió Manresana, Ocellaires, Ateneu, CADCI... Pugen pel carrer de les Piques, Sant Miquel i són rebuts a la Plaça per l’alcalde Francesc Gomis, amb el diputat Leonci Soler March i el prohom Ignasi March Batlles. Recorren la Plana de l’Om, Born i s’aturen a Cal Jorba. El farmacèutic Josep Esteve Seguí li dona la benvinguda en la inauguració de la placa de bronze «Homenatge a Àngel Guimerà. 20 de juny de 1909», al xamfrà on és ara. Assisteix al Teatre Nou del 1906, a un concert de sis corals i l’Orfeó Manresà en el seu honor. A la tarda escolta el concert de l’Orfeó a l’Ajuntament, veu el ball dels dansaires i sardanes a la plaça, visita el Museu i signa al llibre d’Honor de Manresa. A les 9 de la nit va assistir a la representació de Mar i cel al Teatre Conservatori. L’endemà, al matí, abans de retornar a Barcelona, va menjar truita, especialitat de la casa, al restaurant Amat de l’estació, a l’altra costat de la passera.

La tercera visita és del 29 d’agost de 1920, com a president dels segons Jocs Florals infantils al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), situat al Teatre Conservatori. Té una rebuda a l’estació del Nord no tant gran i amb menys parafernàlia. El seu discurs, llegit pel secretari del tribunal, amb referències històriques és més modest. Al vespre, retorna al teatre per veure Tosca i l’endemà s’acomiada en tren cap a Barcelona.