Exposar-se a la contaminació de l'aire durant l'embaràs no sembla incrementar els símptomes de dèficit d'atenció i hiperactivitat, segons una investigació liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL) i feta amb 30.000 nens d'entre 3 i 10 anys de set països europeus.
El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és el trastorn de la conducta més comú en la infància, present en el 5% dels nens i nenes del món.
El TDAH es caracteritza per un patró de dèficit d'atenció, hiperactivitat o impulsivitat superior al que es dóna a la població infantil de la mateixa edat, símptomes que poden interferir en el desenvolupament infantil i que s'han associat amb problemes acadèmics en l'etapa escolar i amb un makor risc de patir problemes d'addiccions o de conductes de risc.
Investigacions recents han conclòs que l'exposició prenatal a la contaminació de l'aire podria afectar el desenvolupament del cervell infantil, però l'evidència sobre els efectes en els símptomes de dèficit d'atenció i hiperactivitat era limitada.
El nou estudi, que forma part del projecte europeu FUITA i que publica la revista 'Epidemiology', va fer el seguiment de 30.000 nens i nenes d'entre 3 i 10 anys de vuit cohorts de naixement d'Alemanya, Dinamarca, França, Itàlia, Holanda, Suècia i Espanya (quatre cohorts del Projecte INMA a Guipúscoa, Granada, Sabadell i València).
Els investigadors van estimar l'exposició a òxids de nitrogen (NOx) i a partícules en suspensió (PM10 i PM2.5) al lloc de residència durant tot el període d'embaràs.
Els símptomes de dèficit d'atenció i hiperactivitat es van avaluar a partir de diferents tests omplerts per les mares i els pares, i pel professorat.
El primer autor de l'estudi, Joan Forns, ha explicat que "els resultats no van mostrar una associació entre l'exposició a la contaminació de l'aire durant l'embaràs i un increment del risc dels símptomes de dèficit d'atenció i hiperactivitat".
"A partir de les conclusions d'aquesta investigació i de les inconsistències d'altres estudis que s'han fet, vam plantejar la hipòtesi que l'exposició a la contaminació de l'aire podria no augmentar el risc de TDAH en nens i nenes de la població general", ha puntualitzat Mònica Guxens, investigadora d'ISGLOBAL i coordinadora del treball.
"No obstant això, creiem que l'exposició a la contaminació atmosfèrica sí que podria tenir efectes perjudicials en el desenvolupament neuropsicològic, especialment en nens i nenes que són genèticament susceptibles", ha argumentat Guxens.
S'ha demostrat que el TDAH és el resultat d'interaccions complexes entre els antecedents genètics -aproximadament el 75%-, els factors ambientals i els determinants socials.
"Continuarem estudiant quin paper juga la contaminació de l'aire per acabar de descartar el seu vincle amb el TDAH en l'etapa infantil, i conèixer-ne millor les causes", ha conclòs Guxens.
