L'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona han fet 53 trasplantaments pediàtrics durant el 2018, la xifra més alta en un any fins ara. 25 són de ronyó, 15 de fetge, 8 de cor i 5 de pulmó.
Es tracta dels dos centres autoritzats per fer aquest tipus d'operacions infantils a Catalunya. La tècnica de l'split, utilitzada en intervencions hepàtiques, ha permès fer dos trasplantaments amb un sol fetge, i és una de les raons d'aquest augment d'activitat. Vall d'Hebron ha fet 42 operacions i Sant Joan de Déu les 11 restants, i ha arribat als primers 100 trasplantaments renals infantils des que va començar aquestes intervencions el 2001.
Gairebé un de cada tres menors de l'Estat espanyol amb aquesta necessitat haurà estat trasplantat en un dels dos centres catalans autoritzats. Aquestes 53 intervencions d'aquest any han estat possibles gràcies als òrgans de dotze donants vius de ronyó i fetge i als 28 donants de cadàver. D'aquests, deu eren catalans, 16 de la resta de l'Estat i 2 d'un altre país europeu.
A banda del rècord global, també assoliran la màxima activitat en un any el programa de trasplantament cardíac de Vall d'Hebron, amb vuit, i el renal de Sant Joan de Déu, que ha fet 11 intervencions. En aquest últim cas, l'increment d'operacions es deu en bona part a la posada en marxa de la nova UCI pediàtrica, que permet detectar més donants i més receptors derivats d'altres hospitals.
Una altra explicació d'aquest augment és la tècnica de l'split. El doctor Ramón Charco, cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de Vall d'Hebron, explica que aquesta tècnica consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir dos empelts completament funcionals que van a parar a dos receptors, habitualment un de pediàtric i un adult.
La divisió d'un fetge que prové d'un donant pediàtric és un procediment quirúrgic reservat per a casos excepcionals, que requereix un alt nivell d'expertesa i tan sols a l'abast d'un nombre reduït d'hospitals. Un és el Vall d'Hebron, que ha tornat a posar en pràctica aquesta tècnica després d'anys de no utilitzar-la. Va ser al juliol, quan es van fer públics els trasplantaments pediàtrics de dues nenes, i des d'aleshores ja ha practicat dos trasplantaments més d'aquest tipus, el que ha suposat poder trasplantar a 4 receptors: 2 infants i 2 adults.
En tots els casos, el fetge es va dividir en dues parts en un procediment de gran dificultat, ja que ambdues unitats, així com les venes i les artèries, han de funcionar perfectament.
El trasplantament infantil es va iniciar a Catalunya l'any 1981, amb el primer trasplantament renal a l'Hospital Infantil de Vall d'Hebron, que va ser pioner a l'Estat. Des d'aleshores, s'hi han fet 954 intervencions. La majoria són de ronyó (493) i de fetge (342), i en menys mesura de pulmó (69) i de cor (50). 854 d'aquests trasplantaments s'han fet a través dels quatre programes de Vall d'Hebron (trasplantament renal, hepàtic, cardíac i pulmonar) i els 100 restants, mitjançant el programa de trasplantament renal de Sant Joan de Déu. El programa pediàtric de trasplantament hepàtic de Vall d'Hebron també va ser el primer que va començar a funcionar i que va utilitzar la tècnica de l'split.
En aquests anys, els receptors de menys edat de cada òrgan tenien 21 dies en el cas del trasplantament de ronyó, 16 dies en el de fetge, 3 mesos en el de cor i 4 mesos en el de pulmó.
