Aprendre dels altres és una virtut que en una societat individualitzada i competitiva com la nostra es fa difícil. Tots volem ser els millors fent el que fem, i sabem que ens hem de rodejar d’especialistes i professionals perquè els nostres projectes funcionin.
A molts de nosaltres, a l’escola, institut, universitat, a la feina... ens han fet treballar en grup. De fet el Pla Bolonya, implantat en els últims anys a les universitats europees, basa bona part de les seves tasques d’ensenyament i aprenentatge en el treball de grup a partir d’activitats cooperatives. S’acaben les classes magistrals i el professor o professora passa a ser un assessor o facilitador dels aprenentatges.
Malauradament, aquest mètode de treball de grup sovint s’acaba convertint en un repartiment de tasques entre els components del grup i així es perd l’objectiu d’aquest sistema de joc. El treball en equip és molt més que un repartiment de tasques, treballar en equip requereix conèixer els punts forts i febles dels companys i companyes. Tots i totes en tenim de molt forts i que cal esbombar amb força, i de no tan forts que caldrà acceptar i buscar-hi solucions. Ningú és bo en tot, i és important ensenyar a descobrir el talent de cadascú.
La recompensa més gran del treball en equip és que els projectes són molt més fàcils d’aconseguir i cadascuna de les persones de l’equip té el mateix valor i el mateix grau de compromís, no hi ha líders. La jerarquia desvirtua les possibilitats i les potencialitats de les persones que estan per sota del primer graó, que entenen o suposen que mai seran tan bons com el que tanca la piràmide i ja no es permeten superar aquell nivell. Això no vol dir que en un equip d’esportistes no hi hagi d’haver un líder, hi ha de ser, és l’entrenador o entrenadora. Com diu en Xesco Espar, els equips es lideren amb el cor, contagiant la passió per allò que fas.
Però dirigir un equip és qüestió de l’equip de treball, i en aquest tots som iguals, totes les aportacions de cadascuna de les persones que formem aquest equip tenen el mateix valor.
És sorprenent la quantitat de coses que podem aprendre de les altres persones, de fet, la majoria d’aprenentatges apareixen després que alguna persona t’hagi dedicat una estona a ensenyar- te’ls, i com que no sabem de qui podem aprendre és important no jutjar aquells que comparteixen espais o moments amb nosaltres perquè en qualsevol moment ens sorprendran amb alguna cosa brillant.
Cal parar bé l’orella perquè en qualsevol moment pot sorgir el miracle. Intercanviar els rols dins el tatami de judo és un exercici divertit i als nens i nenes els agrada sentir-se escoltats. Totes aquelles tasques que han d’ensenyar a algun company o companya queden molt més interioritzades i fomenten la seva autoestima.
