El pas dels anys ens porta a repetir accions d'una manera automatitzada, gairebé de manera rutinària. Totes les feines amb el pas del temps van adquirint guanys. Les virtuts de la bona repetició són múltiples. La repetició és una eina pedagògica que permet automatitzar aspectes cabdals, aprenentatges que enriqueixen la maduració del nostre creixement. Saber repetir la forma de la lletra «a» acompanyada de dues «emes» ens ajuda a escriure la paraula «mama». Després de setmanes de constància la filla fa emocionar la mare.
Entendre que els núvols es poden representar amb dues mitges circumferències enganxades ens permet dibuixar paisatges amb núvols. Repetir 30.000 passes ens permet pujar dalt del cim. Malauradament la repetició gratuïta, sense haver estat planificada ni pensada, condueix al tedi educatiu. Les accions que fem per aprendre sempre haurien d'anar acompanyades d'una certa planificació. La lliure exploració, l'ensenyament guiat, l'assignació de tasques, el joc simbòlic, la construcció motriu€ Qualsevol de les tasques que plantegem als infants, alumnes, fills i filles, companys i companyes, necessita una motivació i una organització.
A l'escola, a la societat en general, la repetició ha passat a formar part de les tasques mal vistes. L'actual educació formal, l'escola, busca la creació de persones autònomes i competencials; projectes, ambients, àmbits, són els actuals vectors educatius.
Moltes vegades aquests paràmetres es confronten amb altres estratègies. Una espècie de debat excloent. La nova educació davant de l'antiga educació. Certament generar debats és una eina molt bona. Sempre els discursos ben trobats poden fer més potent l'eina de transformació que és l'escola. Les escoles que volen construir una societat millor: escoles ordinàries, escoles de lleure, escoles esportives, escoles de creixement personal, escoles de família€.
Les noves tendències pedagògiques i les utilitzades en altres èpoques poden esdevenir complementàries. La construcció/ destrucció motriu d'Aucouturier pot anar abraçada a la repetició d'accions motrius concretes. La lliure exploració de Summerhill pot escoltar l'estona del contacontes que dirigeix una sessió. La llibertat pot complementar-se amb estones d'aprenentatge guiat o dirigit.
L'esfera de l'aprenentatge és com una paleta de colors de pintar; cada color ajuda a acolorir l'obra d'art. Cap no és pitjor, cap color no pot substituir l'altre. Segons com utilitzes els colors, el quadre, l'educació, adquireix una forma o una altra. I potser aquest és el secret. I el secret és que no hi ha secret, com deia Lluís Llach cantant Martí i Pol. Barrejar i no excloure cap color és una de les maneres de fer que el creixement dels infants sincronitzi amb els rics i canviants temps actuals. El repte dels mestres, entrenadors, formadors i acompanyants és fer un bon còctel de tots els elements. Les estratègies de què disposem, tota la gamma de colors utilitzats adequadament, tenen espai en el nostre context educatiu.
Tornem al repetir tasques de manera endreçada, amb la seqüència i rigor d'una bona planificació. Dins de l'àmbit del judo l'aprenentatge d'algunes estructures motrius que esdevenen més tard tècniques es fa mitjançant la repetició, «uchi komi», que vol dir repetir, en japonès. En un entrenament de judo els «uchi komi» tenen una presència important. Aquest espai d'entrenament implica repetir un moviment; desequilibri i entrada («kuzushi» i «tsukuri») de manera automàtica fent consciència de com està el nostre cos, com gira, com tiba, com es col·loca. Perquè l'«uchi komi» serveixi per poder fer judo ha de ser una repetició conscient. Aquest treball ha de reproduir una seqüència motriu amb ritme i espai. L'esportista té el repte de construir la seva millora i ser més competent a l'hora de resoldre situacions de joc.
Els «uchi komis» han de ser bons, equilibrats i rics. No serveix de res repetir mil vegades un error o una tècnica mal feta. No serveix de res repetir les síl·labes errades a l'hora de llegir. Els esportistes que fan bons «uchi komis» tenen avantatge a l'hora de saber llegir l'esport del judo. Els alumnes que saben mecanitzar bé petites repeticions matemàtiques o fonètiques aprenen bé a llegir números, llibres, fer projectes, inventar horts, pujar arbres, fer de mestres, ser astronautes, passar a cinturons negres, perdre competicions i guanyar-ne.
I potser aquest és el secret, bar-rejar noves i antigues idees pedagògiques. Exiliar prejudicis. I potser el secret és que no hi ha secret. Fins i tot les accions més ordinàries poden ser una eina
per construir millor els aprenentatges.
