S'afirma que un virus és 'més potent' a l'hora de crear trastorns polítics, econòmics i socials que 'qualsevol atac terrorista', per això és clau el poder de la paraula per parar l'alarma

Avui dia no es parla d'una altra cosa, ara l'han batejat com Covid-19. Però, per què s'ha canviat de nom aquest mal d'actualitat que està revolucionant el planeta i està creant una alarma social d'enorme envergadura? La sociòloga Alicia Aradilla, experta en neurolingüística i defensora absoluta de la importància de la paraula en tots els aspectes de la nostra vida ens ajuda a entendre el dilema.

Una de les conseqüències més visibles del Coronavirus al nostre país ha estat l'anul·lació del Mobile Congress 2020 a Barcelona, sense fer grans comptes, sabem que és un greuge econòmic important en termes macroeconòmics i de gran repercussió en termes microeconòmics per a tots aquests professionals autònoms (taxistes, restaurants, comerços locals) que l'esperaven com una ajuda en les seves economies. Conseqüències econòmiques fàcils d'intuir.

En paral·lel, l'OMS, com a referència última en la salut, ha decidit donar un nom diferent a aquest fenomen, catalogat com un virus que pot crear -de fet, l'està fent ja- més trastorns polítics, econòmics i socials que qualsevol atac terrorista. El coronavirus de Wuhan, nom oficial fins ara, passa a dir-se oficialment 'Covid-19' segons han decidit 300 experts reunits a Ginebra ja que ha passat a ser una malaltia a nivell mundial i així evitar la focalització d'un lloc i evitar qualsevol estigmatització.

L'OMS és conscient del poder de les paraules, i com a organisme que cuida la nostra salut, és conscient que les paraules que ens habiten poden ser tan nocives o més que qualsevol virus.

Poden ser-ho en l'àmbit individual, en el qual la responsabilitat del llenguatge recau en cadascun de nosaltres.Però també poden ser-ho des de la dimensió social. Els motius de l'OMS per a aquest renombrament és, segons declaracions oficials del Sr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, director d'aquest organisme, el canvi és per a evitar estigmatitzacions.

"Segons el socioconstruccionisme, un dels corrents teòrics de la sociologia, 'la paraula crea la realitat'. Un organisme tan il·lustre i reconegut com l'OMS, procura cuidar-nos socialment des de l'ús del llenguatge, encara que probablement sigui poc utilitzat en converses locals, la intencionalitat de les altes esferes és una invitació a prendre consciència del nostre llenguatge", afirma la sociòloga Alicia Aradilla.

7 CLAUS PER A ENTENDRE EL LLENGUATGE EN CAS D'ALARMA SOCIAL

1. El llenguatge no és neutre, sempre comporta una càrrega que l'individu assumeix, ja sigui de manera conscient o inconscient.

2. Aquesta assumpció conscient o subconscient del llenguatge guarda relació directa amb la capacitat de pensament crític de l'individu i la capacitat de manipulació de les masses.

3. La capacitat de pensament crític guarda relació directa amb l'autopercepció de llibertat interna i la predisposició a la manipulació social.

4. Els postulats que afirmen que el llenguatge no guarda relació amb la salut mental i emocional de les persones, avui dia han quedat totalment desfasats.

5. Les paraules creen la realitat en la ment de les persones i aquesta realitat s'avantposa als successos que viuen.

6. Canvia el teu llenguatge i canviaràs la teva realitat.

7. Prendre consciència del teu llenguatge et permetrà prendre les regnes de la teva vida.