El 12 de març es complirà un any del confinament perimetral de la conca d'Òdena, pel brot de covid-19 a Igualada i a altres localitats de l'Anoia. Els professionals sanitaris s'enfrontaven a un virus desconegut, a un excessiu nombre de malalts greus, espantats, aïllats, amb alts percentatges d'empitjoraments clínics i morts, sense prou recursos, jornades molt llargues... Arran d'aquesta situació, es va analitzar l'estat emocional dels treballadors i un percentatge significatiu presentava símptomes d'estrès, ansietat i depressió. I a partir d'aquí, es va elaborar un pla estratègic per mitigar l'impacte emocional als treballadors del Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA). Ha liderat aquest projecte el doctor Josep Checa, psiquiatre i director del Centre de Salut Mental del CSA.

Com recorda l'inici de la pandèmia? Com ho van viure des del Centre de Salut Mental?

Nosaltres érem espectadors de la fila zero perquè no ateníem pacients covid, però estàvem atents de què passava a l´hospital d'Igualada i quina podia ser la nostra aportació. Ho vam viure amb la serenitat que ens permetés copsar la gravetat de la situació per prendre les millors decisions possibles. Penso que es va fer bona feina en un moment excepcional que recordarem sempre, i en aquest sentit, ha estat una experiència que ens ha fet créixer.

Va fer falta potenciar el servei de Salut Mental?

Des d'un punt de vista tècnic ens trobàvem en situació de catàstrofe (igual que si hi ha un accident de tren amb molts víctimes, un atac terrorista...) i calia actuar. El nostre equip de psicòlegs es va organitzar molt ràpidament per donar resposta a les necessitats dels professionals sanitaris. En aquest sentit, es van donar recomanacions per cuidar la pròpia salut mental i es va posar a disposició de personal mèdic un número de telèfon (cada dia les 24 hores) per si requerien atenció, consultes... Vam prestar-nos a col·laborar perquè no s'expandís la pandèmia i a donar ajuda psicològica als companys, també un grup de suport als pacients covid ingressats i a les seves famílies.

Aquestes van ser les accions prèvies a la configuració d'un pla estratègic. Quin és l'objectiu d'aquest pla?

En primer lloc, mitigar l'impacte emocional dels professionals sanitaris. I específicament, avaluar aquest estat emocional. A partir d'aquí, donar recomanacions, fer intervencions, millorar la cohesió grupal, crear un dispensari específic psicològic i psiquiàtric per a la plantilla, fer abordatges en grup, i millorar la comunicació interna sobre la pandèmia i els efectes en el benestar emocional.

Es tracta d'un programa d'intervenció comunitària en salut mental. Van veure unes necessitats en un col·lectiu determinat i a partir d'aquí van actuar analitzant com se senten els metges i les infermeres. Què en destaca?

Hem vist que més del 50% dels treballadors del CSA se senten esgotats emocionalment i els costa connectar amb els pacients. D'una en questa a 265 treballadors, el 28% indicaven un esgotament emocional alt, un 18% distanciament i fredor afectiva, i un 11% molt baixa realització personal.

Són dades preocupants?

Preocupen sí, però a Igualada no estem pitjor d'estat emocional que a la resta d'hospitals catalans i internacionals. Són dades extrapolables a qualsevol lloc, que ens demostren que hem de cuidar a aquells que cuiden als malalts.

Els professionals demanen ajuda o costa superar prejudicis? S'ha combatut l'estigma en salut mental?

Al col·lectiu mèdic, en general li costa demanar ajuda. Racionalment tothom ho veu bé però emocionalment costa una mica. Per exemple, moltes vegades les demandes ens arriben per terceres persones, quan l'ideal seria que la persona truqués a la porta. Però també n'hi ha d'aquests, i un cop fan el pas l'actitud és franca i oberta. Demanar ajuda si és necessari hauria de ser espontani, no esperar, perquè qui més acabarà patint les conseqüències emocionals de la pandèmia són aquells que no airegin ara els problemes, els que són reticents tenen números de tenir una dificultat més greu al llarg del temps. Ara és el moment, ara que estem en pandèmia i que psicòlegs i psiquiatres tenim més sensibilitat per tractar-ho.

El projecte té continuïtat en el temps. De quina manera?

Sí, el programa tindrà continuïtat i es quedarà fix. Ara és la covid i més endavant poden ser altres desgràcies, altres pandèmies... estem contents amb la feina del pla estratègic, i més perquè som els primers de tot Catalunya que ho hem dut a terme.