Un total de 48 societats científiques, associacions científic-mèdiques i col·lectius de pacients, s'han unit en el projecte comú de llançar llum sobre el covid persistent, una nova malaltia reconeguda per l'OMS que afecta milers de persones que, després de sofrir la infecció per coronavirus, continuen amb símptomes prolongats i recurrents que els impedeix fer una vida normal. La suma d'esforços per part d'afectats, investigadors i sanitaris s'ha traduït en la primera Guia Clínica per a l'Atenció al pacient Covid persistent / Long Covid que dona una resposta sanitària més adequada a les necessitats en matèria de salut d'aquest grup poblacional que creix de manera paral·lela a l'augment dels contagiats pel SARS-CoV-2.
Patologia
Complex simptomàtic multiorgànic que afecta aquells pacients que han patit la covid-19 –amb diagnòstic confirmat per proves de laboratori o sense ell–, i que continuen amb simptomatologia després de la fase aguda de la malaltia, passades 4 i fins i tot 12 setmanes, persistint els símptomes en el temps. Molts pacients porten un any sense poder fer vida normal. Actualment s'estima una prevalença d'entre 10 i 15% dels contagiats pel SARS-CoV-2.
Causa
De moment es desconeix la base fisiopatològica d'aquesta síndrome persistent i els experts remenen tres teories: la persistència del virus en reservoris com l'epiteli de l'intestí prim des d'on continuaria actiu; per la presència d'una resposta immune aberrant desregulada per excés; i el mal produït per l'efecte de la autoimmunitat.
Símptomes
S'han registrat fins a un total de 205 símptomes en la covid persistent, i d'ells, cada persona afectada desenvolupa una mitjana de 36, –no coincideixen en la majoria dels casos– el que afegeix complexitat a la síndrome quant al seu diagnòstic i el seu requeriment d'atenció sanitària de caràcter multidisciplinari. Entre els més freqüents figuren els sistèmics –cansament, febre, feblesa, fogots, sudoració, exacerbació després de l'esforç–; neurològics –deterioració cognitiva, pèrdua de memòria, «boira mental», alteracions del llenguatge, alteracions de la sensibilitat, trastorns del somni, cefalees, gust i olfacte, al·lucinacions–; psiquiàtrics –ansietat, sota estat d'ànim, depressió–; cardiovasculars –ritme cardíac, pressió arterial, varices, trombes, dolor toràcic–; dermatològics –picors, urticària, canvis en pell i ungles, alopècia–; gastrointestinals –molèsties, reflux, intestí irritable, anorèxia, diarrea–; pulmonar/respiratori –dispnea, tos seca, esternuts, alteracions saturació d'oxigen–, otorrinolaringològics i oftalmològics –paràlisi facial, ulls secs, visió borrosa, mal de coll, disfonia–; reproductius, genitourinaris i endocrins –alteracions menstruació, relacions sexuals, funció urinària, diabetis–; aparició de noves respostes immunes o augment de les existents; i musculoesquelètic –dolors osteomusculars i articulars, pressió toràcica–
Probabilitat
Segons la primera guia clínica de la malaltia editada a Espanya, experimentar en els primers set dies de la infecció per covid més de cinc símptomes, ha d'alertar cap a una alta probabilitat del desenvolupament de persistència de símptomes. Els més freqüents són la dispnea –dificulteu respiratòria– (92%), fatiga (83%); mala qualitat de vida (59%), trastorn del somni (58%), trastorns emocionals (53%), trastorn d'atenció (53%), incapacitat per a l'exercici físic (47%), dolor (47%).
Perfil del pacient
El 79% dels afectats per covid persistent són dones, segons una enquesta realitzada per la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (Semg) i el col·lectiu d'afectats per covid persistent. La mitjana d'edat és de 43 anys, encara que hi ha pacients de totes les edats, i el 50% tenien de 36 i 50 anys. Només el 8,4% dels participants en l'estudi van requerir hospitalització i només el 15,9% tenien una confirmació diagnòstica mitjançant PCR. Pot afectar tant pacients lleus com a greus hospitalitzats.
Diagnòstic
El 52% dels pacients estudiats o no va tenir diagnostico per PCR –pel fet que la majoria es van infectar en l'ona de març de 2020 quan no hi havia disponibilitat total de proves– o va tenir un PCR negatiu. No obstant això, no apareixen diferències significatives entre la simptomatologia d'aquells que van tenir accés a les proves diagnòstiques i no, ni tampoc entre els quals els resultats van ser positius o ja no ho van ser, probablement perquè es van fer tard. El principal problema en aquest sentit és que la falta de reconeixement del diagnòstic clínic ha fet que molts pacients de Long Covid sense proves diagnòstiques positives necessitades d'atenció mèdica hagin quedat fora del sistema sanitari.
Abordatge terapèutic
En aquests moments, en els quals es disposa de poca informació de la covid persistent, existeixen tres abordatges: antivirals i reducció de la inflamació per al tractament sistèmic; vitamina B12, vitamina D i Omega-3 en dèficits nutricionals; i com a tractament simptomàtic, el farmacològic, fisioteràpia, rehabilitació física, rehabilitació olfactòria, rehabilitació cognitiva, intervenció psicològica, teràpia ocupacional, logopèdia i exercici físic.
