«El que més es troba a faltar és el brogit de visites als residents»

Quina és actualment la situació a la residència després de més d’un any de pandèmia?

Des que els residents van poder retornar als espais comuns, la vida s’ha anat normalitzant. Ara, la vida dins dels centres es troba molt a prop a la d’abans de la covid. Podríem dir que el que més es troba a faltar és el brogit de les visites, ja que en els nostres centres sempre hi ha hagut un gran intercanvi amb l’entorn dels residents i de les poblacions on ens trobem. Aquesta situació es dona per igual als domicilis amb persones grans, amb la diferència que a les nostres residències de Navarcles i Castellgalí podem participar de totes les festes, actes i activitats que s’han continuat realitzant.

La normalitat del tot encara no s’ha recuperat, però els residents poden fer pràcticament vida normal. També relacionar-se amb les famílies...?

Podríem dir que sí, que tenim una normalitat, tot i que la prudència ha calat en el nostre ADN. Hi ha vegades que et sents frenat o que encara penses amb cautela. La relació amb les famílies s’ha aconseguit, en bona part, amb la possibilitat de fer sortides o tenir visites. Si que encara ens falta algun pas com el de poder accedir de nou a l’interior. Suposem que a mida que la població estigui vacunada i els indicadors de contagis baixin podrem obrir de nou les portes.

La covid va entrar de ple a les residències. El 2020 va ser un any molt complicat per al seu sector. Què va ser el més dur de tot plegat?

El sentir-nos desatesos, culpabilitzats,... allò que els entesos no podien ni explicar, nosaltres ho havíem de saber i superar. També va afectar molt perdre persones en un espai de temps tant breu i intens. Acompanyar a la mort és una part de la nostra feina i en aquells moments n’estàvem privats.

Treballadors, residents, famílies... què han après arran de la pandèmia de la covid?

Cadascú a la seva manera ha anat interioritzant aquells fets i gestionant-los de forma diferent. Jo sé que hi ha persones valentes que saben cuidar i estimar encara que corrin riscos, ho vaig viure durant la pandèmia i encara continuo veient-les. Els residents tot i veure’s molt privats de llibertat, sovint ens animaven dient-nos que no patíssim, que el virus ja marxaria. Hem rebut molts gestos de suport per part d’ells. Les famílies ens han donat molta confiança, teníem a les nostres mans als seus i havíem de fer el màxim que poguéssim per ells, un encàrrec que vam prendre al peu de la lletra.

Hem après que les ferides s’han de deixar cicatritzar i no anar-les refregant, perquè la vida continua i tu ets en aquest tren. Personalment penso que el fet de continuar treballant, d’anar tots a la una i tenir un objectiu pel que lluitar és bàsic per les persones.

Ara, sortosament la realitat és una altra. Amb residents i professionals ja vacunats contra la covid, com encaren l’estiu?

Sembla que tot va retornant al seu lloc. Com cada any estem preparant les propostes de la temporada d’estiu que inclouen més activitats als patis i jardins, i fins i tot, tornar a pujar a la furgoneta per anar a prendre alguna cosa a terrasses del poble o al Parc de l’Agulla, entre d’altres indrets.

Quines activitats i quins serveis ofereixen als residents?

Intentem oferir activitats segons les preferències de les persones que hi assisteixen i segons el calendari. A l’hivern es plantegen més activitats a l’interior i a l’estiu intentem aprofitar l’entorn del centre. Arran de la covid tots plegats hem fet un intensiu de tecnologies i ara t’adones que les televisions no serveixen únicament per veure programes, també s’hi fan moltes activitats.

Què és el que més agrada fer a la gent gran que viu a la residència?

Depèn de cadascú, tots som diferents. El millor és que ells mateixos proposin, quan no és així, ens basem en el que la persona manifesta que li ha agradat al llarg de la seva vida, i altres vegades hem d’interpretar en funció de la resposta que mostra davant de qualsevol situació.

Fer que s’hi sentin a gust i com a casa és l’objectiu primordial de tota residència. Què busca el resident o familiar que ve a Ibada?

Evidentment quan es planteja la residència com una obligació i un tancament, es fa molt difícil de sentir-t’hi còmode. Des d’IBADA volem que quan algú ens triï sigui perquè creu que allà podrà continuar amb la seva vida, que podrà prendre decisions sobre si mateix; i quan això no és possible que la persona que prengui la decisió ho faci pensant en l’altre.

Com han canviat les residències per a gent gran els darrers anys?

Les residències s’han professionalitzat, en el sentit que es demana titulació. Però això només és una part. Pensar que les persones grans tenen drets i han de manifestar les seves preferències és una lluita del sector durant molts anys i encara queda camí. Aquests drets tenen un cost per a la societat que moltes vegades gira la cara a les persones grans. Les residències han de ser espais per fer-te-les casa teva.

Com veus la residència del futur?

Només cal pensar en el que voldries per tu quan siguis gran i començar a construir el teu somni. Jo penso que les residències continuaran existint però amb plantejaments diferents.

Les residències evolucionen com la societat. Amb els anys que porto treballant a IBADA, estic segura que ara, m’estranyaria la forma de treballar, els materials que teníem i els models que estaven de moda quan vaig entrar; i segur, que en aquell moment ja ens semblava que allò havia d’evolucionar. El mateix passa ara, tenim uns models que van canviant perquè les persones, les seves necessitats i desitjos van canviant. La gent ens veu com alguna cosa vella, estàtica, i sí que hi ha vells però també joves amb qui ells conviuen. I el que menys som les residències és llocs en el que sempre passa el mateix.