Un estudi publicat a la revista ‘Cell & Bioscience’ pel grup de recerca BioHeart, pertanyent a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), reforça la hipòtesi que el dèficit de ferro pot tenir un paper clau en la progressió de la insuficiència cardíaca, la darrera manifestació de la majoria de malalties cardíaques i que es produeix quan el cor no és capaç de bombejar sang. Segons l’estudi, el ferro, a banda del seu paper en el transport de l’oxigen, juga un rol important en el metabolisme de les cèl·lules que tenen una alta demanda energètica, com són les cardíaques. El descobriment suposa un canvi de paradigma i pot ser la base per al desenvolupament de millors tractaments

La insuficiència cardíaca té una elevada prevalença (similar a la d’alguns tipus de càncer) i està associada a una elevada mortalitat, hospitalització, costos sanitaris i a un gran impacte en la qualitat de vida dels pacients.

Les causes de la insuficiència cardíaca a nivell cel·lular encara no són ben conegudes. Una de les teories més acceptades proposa que està promoguda per un dany inicial al cor que comporta canvis en la seva forma i funció. Per tal d’intentar restablir la funcionalitat cardíaca, es produeix una resposta sistèmica que provoca l’activació tant del sistema nerviós com del sistema hormonal renina-angiotensina-aldosterona, induint el que es coneix com activació neurohormonal. Els sistemes neurohormonals ajuden a mantenir l’estabilitat de la circulació sanguínia.

De fet, els actuals fàrmacs contra la malaltia es basen en la inhibició d’aquesta activació neurohormonal. Tot i això, aquests fàrmacs no aconsegueixen ni la remissió total dels símptomes ni recuperar l’esperança de vida que tenien els pacients abans de la malaltia, per la qual cosa es busquen altres objectius terapèutics que puguin donar millors resultats.

Un dels candidats a nova diana terapèutica és el ferro, ja que s’ha vist que més del 50% de pacients amb insuficiència cardíaca presenten dèficit de ferro i que aquesta mancança està associada a una pitjor evolució de la malaltia. També se sap que el ferro, a banda del seu paper en el transport de l’oxigen, juga un rol important en el metabolisme de les cèl·lules que tenen una alta demanda energètica, com són les cardíaques.