Heu provat de trobar quines són les vostres fragilitats? Allò que us parteix. La fragilitat és la qualitat dels cossos que es trenquen amb facilitat. Una copa de vidre amb un cop de cullereta es fa mil bocins. Tots i totes portem incorporat un paquet bàsic de fragilitats. Encara que us diguin el contrari, les nostres fragilitats són la radiografia de la nostra persona. L’educació tradicional, aquella de «els nens no ploren», ens ha fet la mala jugada més grossa de la nostra vida. Plorem i amb el plor expressem les emocions que neixen de la tristesa.
La tristesa és una de les fragilitats més humana. És cert que hi ha animals que també experimenten emocions similars a la tristesa humana. De fet, la fragilitat del món animal és evident quan passeges per les desoladores instal·lacions dels zoològics. Amagar les fragilitats ens converteix en robots d’acer. I els robots , de moment, no poden estimar ni ser estimats. Les costures del vestit són el punt que ens permet moure’ns, també són el punt per on els descosits ensenyen la pell que hi ha sota.
La delicadesa i la tristesa són filles de la fragilitat. La delicadesa és un regal de la sensibilitat. De molt antic hem associat la fragilitat al món de les coses evitables. Podem fer una llista de fragilitats que ens permeten viure humanament. Les persones no som de ferro, encara que de vegades vulguem ser-ho.
A l’escola de judo busquem les fragilitats dels nostres joves esportistes. Intentem acompanyar-les per buscar la millor manera de fer créixer la persona. Per fer-ho també mostrem alguna de les nostres inseguretats, els adults també som fràgils, també tenim pors. Els infants fan silenci quan escolten una por del mestre. Els diàleg llavors flueix al costat de les pors i fragilitats que compartim, és reconfortant demostrar als alumnes que no existeix la perfecció. Que allò que ens trenca i ens fa sentir malament ens fa més fortes i forts. La Carla ens va explicar la seva fragilitat/por: «Quan es fa fosc, a l’hora de dormir, tinc molta por. Penso que no es farà de dia...». Més de la meitat dels nens i nenes de la classe van alçar la mà. «També ens passa això», van dir. Aquell dia acabàvem la classe de judo parlant de les nostres pors/fragilitats. Identificar allò que ens fa fràgils ens permet buscar estratègies per vèncer pors des de l’acceptació. Ser conscients de la nostra fragilitat ens fa més forts i fortes.
Sou mestres? Sabeu quines són les fragilitats dels vostres alumnes?
