Psicoteràpia efectiva davant les ansietats

N’hi ha de diferents tipologies, un dels més destacats, i també amb més prevalença, és el Trastorn de l’Ansietat Generalitzada (TAG). Es caracteritza per l’ansietat i les preocupacions excessives, en relació amb diferents successos i activitats, tremolors, dificultat per concentrar-se, inquietuds persistents, excés de tensió muscular freqüents, fatiga, irritabilitat o trastorns de son. Cal destacar, com un dels aspectes més invalidants d’aquest trastorn, la percepció excessiva i incontrolada de preocupacions, enteses com una elevada activitat cognitiva negativa que, de manera molt freqüent i repetitiva, genera preocupacions per a una gran varietat de situacions, generalment poc rellevants, de llarga durada i d’elevada intensitat, que resulten molt difícils de controlar i generen una alta necessitat de hipervigilància cap a estímuls que es creuen amenaçadors per la persona.

Una gran part dels pacients amb ansietat, i molt en especial els que pateixen Ansietat Generalitzada (AG), solen fer servir les preocupacions com una forma d’afrontament dels seus problemes, de manera que hi ha un estímul específic i concret que activa unes determinades creences que, alhora, posen en marxa una cadena de pensaments negatius i de preocupacions que acaben generant una nova preocupació pròpia per aquesta primera preocupació o pensament negatiu, que seria «em preocupa preocupar-me» o també «em preocupa la meva falta de control».

Aquestes persones acaben atrapades en una pertorbació emocional altament activada per un patró de respostes, envers de les pròpies experiències, que fan de manteniment d’aquestes idees negatives recurrents. Aquest patró de funcionament s’anomena CAS (Síndrome Cognitiu Atencional).

Aquests pensaments automàtics negatius provoquen que les persones ansioses es preocupin de moltes coses, massa, i fan que aquestes puguin acabar desenvolupant trastorns psicològics, ja que acaben generant una important intolerància a les incerteses, de manera que els provoca molta ansietat davant d’esdeveniments de poca importància, i alhora els comporta majors biaixos cognitius i amenaçants de l’atenció.

La base de la Teràpia Metacognitiva rau en com les persones processen la informació d’aquells factors que els preocupen i que són l’origen i el manteniment de la malaltia i del Trastorn. I aquí és on s’obté l’èxit d’aquest tractament psicològic que duem a terme. Ens centrem en proporcionar eines als pacients perquè puguin modificar aquells components metacognitius, implícits i explícits, com l’atenció o les creences errònies sobre la incapacitat de controlar aquella cadena de preocupacions i pensaments negatius que originen i mantenen el problema.