En la societat actual, gran part d’allò que ens envolta (família, feina i/o circumstàncies personals) ens pot acabar generant grans dosis de tensió, fet que produeix inquietuds i malestar que, en massa casos, acaba generant greus malalties físiques i psíquiques. I això influeix en la família i en la feina, tant amb els companys com en el propi rendiment professional. Qualsevol resposta que donem als reptes i amenaces del dia a dia, ens genera una activació fisiològica de l’organisme que repercuteix directament en la pròpia manera de pensar, sentir-se i comportar-se. D’això se’n diu estrès.

L’estrès en si no és perjudicial, ho és en funció de la reacció que tinguem davant d’una situació estressant. Depèn de si ho interpretem com a repte o amenaça i de la resposta que li donem (adaptativa o desadaptativa):

Eustrès. El nivell d’activació (físic i psicològic) de l’organisme és l’adequat per dur a terme les nostres activitats quotidianes, especialment aquelles que requereixen d’una resposta immediata. El nivell de resposta/reacció és proporcional a l’estímul (adaptativa) i ens ajuda a enfrontar exitosament la situació donada

Distrès. El nivell d’activació (físic i psicològic) del nostre organisme és excessiu o inadequat (desadaptatiu) a la demanda de la situació, ja sigui per la demanda de l’entorn, dels propis recursos o de la valoració que en fem. Si aquesta resposta es perllonga excessivament en el temps, les conseqüències poden ser molt més negatives.

L’estrès és una reacció adaptativa, no necessàriament negativa, als canvis que es produeixen a l’entorn, per preservar la pròpia existència. Quan hi ha una incapacitat de resposta del nostre organisme a l’hora de complir determinats requisits i demandes, i aquesta es manté en el temps o es repeteix freqüentment (estrès crònic), pot afectar negativament el nostre estat de salut.

Les persones avaluem les situacions estressants i reaccionem davant de cadascuna de forma diferent, d’acord amb els propis factors individuals (personalitat, autoestima...) i contextuals o ambientals (suport social, familiar o laboral...). L’estrès, els problemes entre companys (caps inclosos) i un excés de pressió, ja sigui per part dels superiors o ja sigui perquè un mateix se la genera, fa que cada vegada més les persones necessitem ajuda psicològica professional per gestionar adequadament aquests escenaris que es donen dins l’entorn laboral, i especialment en èpoques de crisi.

Tenir eines d’autocontrol i saber gestionar aquestes situacions és clau per a una bona salut laboral. L’estrès és una de les principals manifestacions de la vida moderna i una de les més importants causes de desajustos de l’organisme. No té en compte sexes ni edats i provoca malalties tan importants com trastorns mentals, cardiovasculars, gastrointestinals o respiratòries.

No podem entendre una reacció estressant sense una interacció entre la persona i el seu entorn. És a dir, tothom ha de fer front a les demandes ambientals que hi ha. Ens hem d’adaptar als canvis!