Un equip internacional amb participació d'investigadors del CSIC ha detectat l'estrella més llunyana mai observada, situada a 12.900 milions d'anys llum de la Terra. L'estrella, denominada Eärendel ja no existeix, va explotar fa milions d'anys.
Eärendel, que va existir quan l'univers era jove, només 1.000 milions d'anys després del big bang (que va tenir lloc fa 13.800 milions d'anys), era més massiva i brillant que el Sol. El seu descobriment obre una finestra a conèixer com van ser els primers temps de l'Univers i l'origen de les primeres formacions estel·lars. Els resultats s'han publicat a la revista 'Nature'.
El descobriment d'Eärendel supera per molt la troballa de l'estrella més llunyana observada fins avui: Ícar, detectada el 2018 pel telescopi espacial Hubble a 9.000 milions d'anys llum.
"L'estrella Eärendel va existir en els primers 1.000 milions d'anys de l'Univers i la seva llum ha viatjat 12.900 milions d'anys fins a arribar a la Terra", explica l'investigador José María Diego, de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-UC), que ha participat en l'estudi, liderat per Brian Welch, de la Johns Hopkins University (els EUA), i l'equip Space Telescope Science Institute (STScI).
L'estrella rep el seu nom del poema 'El viatge de Eärendel', l'estrella vespertina, escrit en 1914 per J. R. R. Tolkien, autor de 'El senyor dels anells', que es va inspirar en la mitologia anglosaxona.
"Aquesta troballa suposa un gran salt enrere en el temps si es compara amb l'anterior rècord d'Ícar; permet remuntar-se molt més enrere en l'origen de l'Univers", afegeix. "Eärendel és l'estrella més llunyana que coneixem, encara que ja no existeix. És molt brillant, però va explotar fa temps. No obstant això, encara veiem la llum que ens arriba d'ella. L'hem pogut detectar gràcies al fet que està magnificada per un cúmul de galàxies; si no, seria impossible veure-la", explica Diego.
