Les 'normes del joc' que regeixen la nostra realitat no sempre s'apliquen al món atòmic. Un exemple molt il·lustratiu, alhora que poètic, és el que passa quan dues partícules, fins i tot si estan molt separades, es comporten com una sola unitat. El perquè d'aquest fenomen, conegut com a entrellaçament quàntic, ha avivat el debat entre els científics durant dècades. Per això mateix, el Nobel de Física d'aquest any ha decidit distingir el treball de tres investigadors que han aconseguit 'desxifrar' part del misteri i que, alhora, s'han erigit com els 'pares' de la informació quàntica: Alain Aspect , John F. Clauser i Anton Zilinger.

Segons argumenta el comitè del Nobel, els treballs experimentals d'Aspect, Clauser i Zilinger han “posat les bases per a una nova era de la tecnologia quàntica”. "Ser capaç de manipular i gestionar estats quàntics i totes les seves capes de propietats ens dóna accés a eines amb un potencial inesperat", esgrimeix el panell d'experts responsables d'aquest guardó. En aquest sentit, les troballes podrien utilitzar-se, algun dia, per construir ordinadors quàntics, construir xarxes quàntiques i establir una comunicació xifrada més segura gràcies, justament, a la tecnologia quàntica.

Com la resta de guardons, el Nobel de Física està dotat aquest any amb 10 milions de corones sueques (916.000 euros o 882.000 dòlars).

Els Nobel que van desmentir Einstein

Les investigacions d'Aspect (França, 1947), Clauser (Estats Units, 1942) i Zilinger (Àustria, 1945) han marcat una fita a la física quàntica. Els seus experiments per demostrar com passa l'entrellaçament de partícules també han aconseguit, paradoxalment, desmentir els postulats d'un dels físics més cèlebres de tots els temps: Albert Einstein. Als inicis de les teories quàntiques, de fet, Einstein es va mostrar horroritzat davant la idea d'unes partícules que s'entrellaçaven a distància. Va definir la idea com una "acció esgarrifosa" i va pronunciar la cèlebre frase de "Déu no juga als daus" per mostrar el seu rebuig a la idea de la mecànica quàntica.

Un moment de l'anunci del Nobel de Física 2022 EFE

Els Nobel de Física d'aquest any, en certa manera, demostren que Einstein estava equivocat. I que, efectivament, el món quàntic es regeix amb les pròpies normes. Un dels treballs més cridaners realitzats pels guardonats d'aquest any és el d'Anton Zeilinger, que no només ha aconseguit 'domar' els estats quàntics entrellaçats sinó que, a més, ha aconseguit demostrar un fenomen conegut com a teletransportació quàntica: la possibilitat de moure un estat quàntic duna partícula a una altra, per molt separades que estiguin.

Temporada de Nobel

El guardó de Física és el segon que s'entrega en la temporada 2022 de Nobels, que va arrencar sense favorits clars i amb àmplies crítiques per la falta de dones entre els premiats. En tota la història d'aquests guardons, entre els 221 premiats a l'àrea de Física només hi ha quatre dones científiques. A l'anterior edició, en aquesta categoria es van distingir els treballs de Syukuro Manabe, Klaus Hasselmann i Giorgio Parisi sobre "la ciència per entendre l'avenç de la crisi climàtica" i altres sistemes complexos.

Aquets dimecres dia 5 es lliurarà el Nobel de Química, el darrer guardó purament científic d'aquesta temporada de Nobel. L'any passat, el reconeixement va ser per als investigadors David MacMillan i Benjamin List per “l'art de crear molècules orgàniques”. El veredicte es donarà a conèixer a partir de les 11.45 (hora peninsular espanyola). La vigília del lliurament, les travesses entre els experts encara són incertes.