Gresca desenfrenada fins al descontrol, irreverència desacomplexada, mofa del poder ja sigui polític o eclesial i un gran esperit d´alliberament que omple places, carrers, bars i cases en forma de bromes, balls, cants i infinitat de disfresses per trencar la rutina de l´any. Així ha viscut Solsona aquest dissabte de Carnaval, un dels dies principals de la seva festa, convertida en una de les referències del patrimoni en menys de mig segle. Fidel a la seva tradició de posar el dit a les ferides més sagnants de la societat local, nacional i estatal, el Carnaval va fer incidència en la persecució judicial del procés, la justícia a la mida dels poderosos, els nous murs que vol aixecar els Estats Units de Trump. Fins i tot va tenir una reflexió pels refugiats.
El gran espectec de la festa es va iniciar poc després de les set de la tarda amb l´arribada per la carretera de Torà de sa majestat el rei Carnestoltes, encarnat aquest any per un dels gestors del futbol local i membre de l´associació del Carnaval, Adrià Navarro. El nou rei de Solsona va arribar repartint pilotes de goma sota l´aclamació popular. L´himne de la Champions el va escortar en una sacada d´honor de la festa. El nou escenari per a l´arribada va agradar als assistents per ser, tal com havien previst els organitzadors, més ampli i permetre millor l´observació de la rua als que prefereixen una certa distància. La carretera de Torà i la plaça del Camp van esdevenir un salsòdrom obert a la solsonina, amb més gent que altres anys i més ben situada, segons van remarcar agents de la Policia Local. L´acompanyament de l´orquestra Patinfanjàs i la interpretació de les primeres notes del Bufi, l´himne oficiós de la festa, va posar els solsonins en situació. Tot va estar ja preparat per a l´entrada al nucli antic i l´explosió de la disbauxa en quatre etapes: nomenament del mata-ruc d´honor, bramada, ballets i penjada del ruc, tot un ´dreamteam´ en el calendari vital dels solsonins. El càrrec va recaure aquest any en el lingüista mediàtic Màrius Serra, el qual va afirmar que per a un «pixapí» com ell ser el mata-ruc és «l'honor màxim» i va afirmar desenvolupar el càrrec amb molta il·lusió. Serra va recordar que ell ve de família de Vilanova, una ciutat també abocada al Carnaval, i que, per tant, estava molt emocionat de poder viure'n un altre de tan gran des de dins. El nou mata-ruc va assegurar que estava veient una Solsona «en ebullció com mai abans l'havia vist», i de la festa va destacar per sobre de tot l'esperit d'autocrítica dels solsonins: «cada Carnaval ha d'agafar el seu aire i en aquest hi veig molt el batec de Solsona, m'agrada molt aquesta ironia i capacitat de riure's de si mateixos, la qual cosa és fonamental per preservar la ment i defugir els fanatismes». Ja a la plaça Major, després de la baixada on els gegants van tornar a repartir plantofades a grans i petits, Serra va elaborar un parlament farcit de paraules solsonines per acabar amb un «sol sonet» dedicat a la població. En el parlament de les dues populars speakers, tal com es coneixen les portaveus de l´associació del Carnaval, i en la Bramada de Marc Arnau, els solsonins van bramar per una «Justícia en majúscules» i van ironitzar sobre la sentència a Iñaki Urdangarin pels cas Nóos. El pregó també va lamentar l´aixecament del mur a Mèxic i les tanques als refugiats.
