El bisbe de Solsona, Xavier Novell, va qualificar de plaga la pornografia a la seva darrera carta dominical. Novell afirma que la pornografia és «l'esclavitud més general de la nostra societat, gairebé sempre associada a l'onanisme», és a dir, a les masturbacions. El bisbe apunta que «els seus efectes nocius sobre la vida espiritual i sobre les relacions interpersonals és molt gran». A més, diu que ningú sap com ajudar a qui vol deixar el consum de la pornografia tot i que hi ha centres de tractament de tota mena d'addiccions.

Basant-se en un estudi de Save the Children que assegura que vuit de cada deu nois entre 13 i 17 anys consumeixen pornografia habitualment amb una edat mitjana d'inici de 12 anys, Novell es mostra «preocupat» però no sorprès per la poca alerta social que han generat aquestes dades, sobretot en les pàgines d'opinió dels mitjans de comunicació.

«No puc recomanar la lectura d'aquest estudi perquè: comparteix i propugna la ideologia de gènere; sobrevalora la realitat LGTBI; no entra en les causes del problema; llurs propostes em semblen poc útils o malmenades», diu el bisbe a l'escrit. I és que una de les propostes de l'estudi és que la Generalitat insti el Govern estatal a establir una col·laboració entre l'Administració i les plataformes d'internet per implementar mecanismes de regulació de l'accés a contingut pornogràfic, que asseguri que els menors d'edat no puguin accedir a la pornografia.

Per a Novell aquesta mesura no seria suficient i aposta, emparant-se en paraules d'un article publicat a La Vanguardia de Marc Masip, expert en addiccions a la tecnologia, per «aprovar una llei que marqui l'edat de tenir mòbil, com en el consum d'alcohol o del tabac; prohibir-ne l'ús a les escoles, educar en el bon ús de les noves tecnologies, prohibir la publicitat d'apostes i valorar les relaciones interpersonals».

Indignat per la inacció de la societat, el bisbe de Solsona es pregunta de forma retòrica si «l'addicció a la pornografia és tan general que ningú vol fer l'hipòcrita denunciant el que consumeix?», o si «per tal de justificar el consum haguem optat com a societat per banalitzar el problema o simplement per ocultar-lo».