El debat per què s’ha de fer i on han de ser les esteles-menhirs neolítiques del Solsonès després de la seva restauració és vigent des de finals del 2018. Ara, però, s’ha dut a terme una trobada per començar a definir què es farà amb els megàlits un cop tots ja estiguin restaurats. Es debat entre exposar-los en un espai com un museu o tornar-los al lloc on eren, entre altres alternatives.

La trobada, que es va dur a terme l’1 d’octubre al Miracle, a Riner, va tenir la participació de tots els agents del territori implicats en el retorn social dels menhirs.

«La idea era recollir totes les opinions que hi ha per tal que el Departament de Cultura, juntament amb els seus tècnics i serveis jurídics, pugui idear un pla de retorn el més adequat possible», afirma la directora tècnica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Lídia Fàbregas, que destaca que va ser una reunió de treball interna «que responia al compromís assolit des d’un principi a l’hora de parlar del retorn» d’aquests monuments neolítics.

En la taula, hi van participar representants del Departament de Cultura, el Grup de Prehistòria del Solsonès, l’equip de tècnics de Gegants Immortals, l’Ajuntament de Pinell, el bisbat de Solsona, el santuari del Miracle, els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicats els elements megalítics, el postgrau en Significats i Valors Espirituals de la Natura que organitza la Universitat de Girona, Silene, la Casa d’Espiritualitat del Miracle, l’Ajuntament de Riner, Territori de Masies, el Centre d’Estudis Lacetans i el Centre de Restauració i Béns Mobles de Catalu-nya.

Pel que fa a la situació actual dels menhirs del Solsonès, a finals d’aquest mes començaran els treballs de restauració de l’únic dels menhirs recollits que faltava per fer, la Pedrafita de Su.

La resta de megàlits, ja restaurats, continuen al Miracle en espera que es defineixi el seu futur. Es tracta de les esteles-menhirs de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell), de la necròpoli del Solà (Riner), de Través o Font de Plata (Solsona), de Gangolells (Riner) i el Roc de la Mare de Déu (Riner).