La cultura solsonina perd Ramon Gualdo als 90 anys

Ramon Gualdo i Montanyà (4 de setembre del 1931, Solsona) va morir dijous a la nit a l’edat de 90 anys. Durant tota la seva vida va estar lligat a Solsona esdevenint un referent cultural de la ciutat. Va estar molt relacionat amb el teatre, amb el Carnaval, amb l’Orfeó Nova Solsona i també va destacar per l’escriptura, col·laborant en diversos mitjans entre els quals es troba Regió7 on va escriure durant molts anys. L’any 2001 el Consell Comarcal del Solsonès li va fer entrega del Premi Signum per la seva trajectòria i implicació desinteressada en el teixit cultural de la ciutat.

Gualdo és recordat per la seva estima al teatre. De fet, va començar l’any 1957 amb l’Agrupació Artística Solsonina interpretant al Lluquet en la tradicional obra catalana dels Pastorets. Va continuar participant en l’escena teatral de Solsona durant 60 anys tant a l’Agrupació com a Lacetània Teatre, grup del que ell va ser un dels principals impulsors juntament amb Joan Rafart, conegut també com a «Sastre».

L’escriptura era una de les seves principals aficions, sobretot durant els últims anys. Va col·laborar amb diversos diaris i revistes com Regió7, El Diario de Solsona, El Correo Catalán, El Diari de Lleida, El Butlletí de l’Orfeó, El Babau, Solc, El Corriol o el Celsona, on aquesta setmana s’ha publicat el seu darrer escrit. A més, també va escriure sermons, monòlegs, poemes i altres escrits diversos. En aquest sentit destaca que Gualdo va ser el primer sermonaire del Carnaval de Solsona, i ell mateix va participar en la seva redacció. D’aquesta manera es va convertir en un dels impulsors de la recuperació de la festa l’any 1971, en plena dictadura. Fa dos anys, en la 50a edició del Carnaval solsoní, va tornar a llegir part del sermó com a forma d’homenatge en un dels últims cops que Gualdo va pujar a un escenari. També es va prodigar en l’àmbit de la literatura amb la publicació de llibres com Bocins de l’infantesa i Una tremolor a les mans.

A més del teatre, la música i l’escriptura, Gualdo també va ser molt actiu en l’àmbit radiofònic juntament amb la seva dona, Montserrat Cots, i també va exercir de presentador durant anys en diversos actes celebrats a Solsona. 

La seva filla, Montserrat Gualdo, destaca que el seu pare Ramon era una persona molt activa i que tenia moltes ganes de viure fins l’últim moment. «Era una persona enamorada de la vida. Llegir i escriure era el seu motor», recorda la seva filla destacant que sempre participava en tots els actes culturals que podia. «Ell feia tot això per vocació, perquè li sortia de dins», explica la Montserrat que destaca que va estar escrivint i llegint fins als últims moments de la seva vida. 

Gualdo, va haver de ser ingressat fa dos mesos per una infecció als ronyons. Tal com explica la família, l’últim mes el va passar a casa però el seu estat va anar empitjorant amb el pas dels dies. A l’últim article que va publicar al Celsona, titulat «És hora d’anar a dormir», Gualdo reflexiona sobre els seus últims dies explicant que s’està «adormint» i que està a punt d’entrar «al Paradís dels Somnis».

El seu funeral es celebrarà avui, a les 11 del matí, a la Catedral de Solsona.